T'estimo

Sense saber com, pot ser que el mot “T’estimo” prengui més importància de la que mai ens haguéssim pogut imaginar. Pot ser que algun cop a la nostra vida haguem estimat coses que no teníem al nostre abast, però quan comencem a estimar de nou veient que els nostres sentiments són correspostos ens sentim com en el Paradís. Fins i tot fa que oblidem el sofriment de temps passats, els somnis mai fets realitat. Hi ha mil maneres d’estimar i cada una dóna un significat diferent al fet de dir: T’estimo. Molts cops em pregunto com pot ser que una paraula tant bonica costi tant de pronunciar. Sí, així és, a mi em costa moltíssim dir “T’estimo”. I no perquè no ho senti, és a dir, no perquè ho digui forçat, no és per res de tot això. És, senzillament, que abans de pronunciar aquesta paraula màgica, dins meu es produeixen un seguit de reaccions químiques que fan que el meu estómac estigui a punt d’explotar. Però un cop la dic em sento descansada. Descansada i feliç. Feliç, sobretot, per poder formar part d’aquelles persones que tenen cor i saben estimar. Pot semblar una tonteria, però no tothom és capaç de fer-ho. I ara, que ja he descobert un nou motiu per dir “T’estimo”, crec i desitjo que les meves ganes de pronunciar aquest preciós mot no s’acabin mai. Ara, més que mai, estimo amb bogeria.