Gairebé ja no recordava el que suposa estar una nit relaxada, sense pensar en res, llegint a estones, escrivint en altres, oblidant el pas del temps. Doncs bé, aquesta nit, ho he recordat. Desprès d’un sopar molt agradable amb els de casa, he decidit estirar-me damunt del llit, deixant que l’aire que entrava per la finestra acaricies tot el meu cos. S’hi estava de meravella i, poc a poc, he començat a evadir-me del món real. Un bon llistat de cançons prèviament seleccionades posaven banda sonora al meu moment de relax, i cada una d’elles em feia pensar en aspectes diferents de la meva vida. La veritat és que m’encanta deixar-me portar per la música. És genial pensar en coses importants per mi mentre escolto una cançó que pel que sigui feia temps que no escoltava. Sí, quan trobo una cançó que m’encanta però que tenia oblidada el plaer és doble. De vegades, però, sense voler, acabo recordant coses que no em fan precisament feliç, però sempre he pensat que hi ha coses que no cal oblidar, per molt que ens hagin fet patir. Tant si ho acceptem com si no, són part de la nostra vida. I, bé, he estat així prop d’una hora, pensant i pensant, donant tombs a coses realment importants. Quan he obert de nou els ulls he notat una gran pau interior i he somrigut. Aquesta sensació no dura eternament, dura tan sols unes hores, però em serveix per agafar-me les coses amb més ganes. Sabeu? De vegades, si aprenem a conèixer-nos una mica més, no necessitem cap altra teràpia que no sigui mantenir converses amb la nostra pròpia ment. Funciona, potser perquè saps que la teva ment mai t’abandona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada