De bon matí va obrir les finestres per poder sentir l’aire fresc a la cara. I mentre notava la frescor a les galtes, es va quedar immòbil observant el paisatge que s’anava dibuixant davant els seus ulls. Va sospirar. Es preguntava on era la seva eterna obsessió. Es preguntava on era ell. De ben jove, ja sabia que algun dia el trobaria, que de ben segur estaria amagat enmig de les muntanyes, esperant que un bon dia ella el descobrís i el prengués. Precisament per aquell motiu havia viatjat fins allí, per buscar-lo, trobar-lo i posseir-lo per sempre més. Ella, que sempre havia estat una dona amb les idees clares, ara començava a dubtar de tot. I si s’estava equivocant? I si havia malgastat part dels seus estalvis i el seu temps per res? I si tot el que havia somiat i suposat era fals? De cop i volta, la seva ment es va començar a omplir de preguntes que no era capaç de respondre i, com si de sobte algú li hagués posat presses, va tancar les finestres i va entrar a la dutxa, disposada a passar uns quants minuts sota l’aigua tèbia que l’ajudaria a decidir per on començava a buscar.
Fragment de l'obra guanyadora de la categoria B del XVè Concurs literari de la Vila d'Alcarràs (2011) - Edurne Laurenz Bagué
Fragment de l'obra guanyadora de la categoria B del XVè Concurs literari de la Vila d'Alcarràs (2011) - Edurne Laurenz Bagué
MIS SALUDOS AFECTUOSOS, EDU, QUE TENGAS DIAS A REBOSAR DE AMOR Y PAZ.
ResponEliminaABRAZOSSSSSSSS
Leonor