Si em fas un petó em desfaig. Em desfaig com un gelat en mans d’un nen poc afamat. Com un glaçó de gel compartint got amb un bon raig de whisky. Em desfaig com es desfan els bombons al sol. Com la cera d’una espelma en notar l’escalfor de la flama que s’alimenta poc a poc. Si els nostres llavis s’uneixen, em desfaig, em desfaig com es desfan els glacials d’alta muntanya en arribar la primavera. Com la mantega abandonada al centre d’una paella escalfada prèviament. Em desfaig com es desfan els núvols una tarda de vent. Com els terrossos de sucre que cada matí moren per endolcir el meu primer cafè matinal. Si em beses em desfaig, em desfaig com et desfàs tu quan et dic que t’estimo.
¿Qui es capaç de no desfer-se devant d'aquesta declaracio?
ResponElimina¿Qui, en el seu interior, no ha desitjat sentir aquestes paraules de la persona estimada?
¿Qui no es sentiría l'ésser mes afortunat del món si gaudís de tal demostració d'estima?
¿Qui pot mostrar-se indiferent devant d'aquestes paraules?
M'encanta aquest post.
A6
Que bonic que és l'amor!!!... gaudeix de l'estiu Edurne.
ResponEliminaSalutacions :)