Bones vibracions / Buenas vibraciones

Aquesta tarda, he pogut comprovar que el caràcter i l’humor d’una persona, en ocasions, depèn del tracte que rep. L’altra nit, vaig mirar Bricolatge emocional, un programa de TV3, i, entre altres coses, van dir que si entrem en un lloc i ens tracten malament, en sortim pitjor del que hem entrat; si ens tracten amb indiferència, marxem igual que quan hem entrat; en canvi, si ens tracten amablement i amb un somriure, sortim per la porta molt més contents que abans. Doncs bé, mai m’havia parat a pensar en això, senzillament, si anava a algun lloc i em tractaven amb borderia, doncs en sortia un pèl emprenyada, tenint en compte que el meu "pèl" és equivalent a un "molt". Que hi farem, em van fer amb mala llet. El cas és que aquesta tarda he anat a comprar al supermercat i m’ha cobrat una caixera que sempre acostuma a ser amable i eixerida. I avui ha estat tant simpàtica, que fins i tot he pagat amb un somriure a la boca, i mira que això de pagar no sempre es fa somrient. He sortit del supermercat amb un somriure d’orella a orella, i només perquè m’ha empegat l’energia positiva que portava a sobre. No tothom te aquest do; això sí, n’hi ha que ho intenten, però es nota tant quan és artificial, que quasi em foten de més mala llet que els/les que em tracten amb borderia. Si no és natural i espontani, que s’ho estalviïn. I bé, crec que no tinc res més a dir. Només que m’acomiado fins divendres a la nit. Demà marxo a gaudir de dos dies a la muntanya, concretament a Erill la Vall, un poblet de la Vall de Boí. En el fons, és per motius universitaris, però això d’anar a la muntanya ja m’aporta una felicitat increïble. En definitiva, avui he carregat les piles de bones vibracions, que, molts cops, no n’hi ha prou amb portar-les carregades d’energia. Ah! I segueixo carregant-les escoltant la meva llista d’Spotify. “Torna, torna Serrallonga, que l’alzina ens cremaran, que ens arrencaran les pedres, que la terra ens robaran”. Que grans, Esquirols!

---------

Esta tarde, he podido comprobar que el carácter y el humor de una persona, en ocasiones, depende del trato que recibe. La otra noche, miré Bricolatge emocional, un programa de TV3, y, entre otras cosas, dijeron que si entramos en un lugar y nos tratan mal, salimos peor de lo que hemos entrado, si nos tratan con indiferencia, nos vamos igual que hemos entrado, en cambio, si nos tratan amablemente y con una sonrisa, salimos por la puerta mucho más contentos que antes. Pues bien, nunca me había parado a pensar en ello, sencillamente, si iba a algún lugar y me trataban con bordería, pues salía un poco cabreada, teniendo en cuenta que mi “poco” es equivalente a un “muy”. Que le vamos a hacer, me hicieron con mala leche. El caso es que esta tarde he ido a comprar al supermercado y me ha cobrado una cajera que siempre suele ser amable y extrovertida. Y hoy ha sido tan simpática, que incluso he pagado con una sonrisa en la boca, y mira que eso de pagar no siempre se hace sonriendo. He salido del supermercado con una sonrisa de oreja a oreja, y sólo porque me ha contagiado la energía positiva que llevaba encima. No todo el mundo tiene ese don, eso sí, los hay que lo intentan, pero se nota tanto cuando es artificial, que casi me ponen de más mala leche que los / las que me tratan con bordería. Si no es natural y espontáneo, que se lo ahorren. Y bueno, creo que no tengo nada más que decir. Sólo que me despido hasta el viernes por la noche. Mañana me voy a disfrutar de dos días en la montaña, concretamente en Erill la Vall, un pueblo de la zona de la Vall de Boí. En el fondo, es por motivos universitarios, pero eso de ir a la montaña ya me aporta una felicidad increíble. En definitiva, hoy he cargado las pilas de buenas vibraciones, que, muchas veces, no basta con llevarlas cargadas de energía. Ah! Y sigo cargándolas escuchando mi lista de Spotify. “Torna, torna Serrallonga, que l’alzina ens cremaran, que ens arrencaran les pedres, que la terra ens robaran”. Que grandes, ¡Esquirols!