Sóc conscient que sense la gent que em llegeix aquest bloc no tindria massa sentit, és per això que he decidit apropar-me una mica més a tots els que, de tant en tant, feu una ullada a les meves reflexions. Així doncs, deixo a la vostra disposició la direcció de correu electrònic del bloc: edurnezermoduz@hotmail.es, per si algú de vosaltres vol enviar-me qualsevol queixa, inquietud, aportació, opinió, etc. MOLTES GRÀCIES!

dilluns, 4 d’octubre del 2010

Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo / Todo lo que podríamos haber sido tú y yo si no fuéramos tú y yo

I després de posar punt i final a la lectura del llibre Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo, tinc la necessitat d’escriure alguna cosa de profit. En aquest instant, enmig del plaer que suposa llegir una història que t’omple, crec que viure una altra vida no estaria gens malament. Passar d’aquest món a un altre, transportant en la meva ment milions de records, amb la total seguretat que mai els perdré. I saber que tu també estaràs en aquell nou món. Allí, esperant-me en alguna plaça, assegut, desitjant trobar els meus ulls en el rostre d’alguna dona que et recordi una mica a mi; perquè tu també hauràs viatjat a un altre món amb tots els records de la teva vida passada. I jo passaré per davant teu, et miraré, tu em miraràs als ulls, notaràs una fiblada al pit, sabràs que allò vol dir alguna cosa, però després pensaràs que no em coneixes, tens la sensació que sí, però creuràs que això és quasi impossible perquè mai has parlat amb mi. Jo et miraré de reüll, també notaré alguna cosa dins meu, pensaré que et conec, que en algun moment de la meva vida, ni que sigui en un altre món, t’he estimat. Però no pararé, seguiré caminant. Tu t’aixecaràs, intentaràs seguir-me, però quan hauràs fet dues passes frenaràs. No voldràs perseguir-me perquè ho trobaràs immoral. Jo desitjaré girar-me, però no ho faré per por a que ho trobis descarat. I així m’aniré allunyant de tu. Arribarà un moment en el qual ja no em divisaràs en la llunyania. Seguiràs mirant al fons, desitjant veure la meva figura apropant-se a tu, però reconeixeràs que no pot ser i només podràs dir: Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo; dos covards que per no dir-se el que sentien han perdut, de nou, l’oportunitat de morir junts.

------------

Y después de poner punto y final a la lectura del libro Todo lo que podríamos haber sido tú y yo si no fuéramos tú y yo, tengo la necesidad de escribir alguna cosa de provecho. En este instante, en medio del placer que supone leer una historia que te llena, creo que vivir otra vida no estaría nada mal. Pasar de este mundo a otro, transportando en mi mente millones de recuerdos, con la total seguridad que nunca los perderé. Y saber que tú también estarás en ese nuevo mundo. Allí, esperándome en alguna plaza, sentado, deseando encontrar mis ojos en el rostro de alguna otra mujer que te recuerde a mí; porque tú también habrás viajado a otro mundo con todos los recuerdos de tu vida pasada. Y yo pasaré frente a ti, te miraré, tú me mirarás a los ojos, notarás un pinchazo en el pecho, sabrás que eso quiere decir algo, pero después pensarás que no me conoces, tienes la sensación de que sí, pero creerás que esto es casi imposible porque nunca has hablado conmigo. Yo te miraré de reojo, también notaré alguna cosa en mi interior, pensaré que te conozco, que en algún momento de mi vida, ni que sea en otro mundo, te he querido. Pero no pararé, seguiré andando. Tú te levantarás, intentarás seguirme, pero después de dos pasos te frenarás. No querrás seguirme porque lo creerás inmoral. Yo desearé girarme, pero no lo haré por miedo a que lo encuentres descarado. I así me iré alejando de ti. Llegará un momento en el que ya no me divisarás en la lejanía. Seguirás mirando al fondo, deseando ver mi figura acercándose a ti, pero reconocerás que no puede ser y solo podrás decir: Todo lo que podríamos haber sido tú y yo si no fuéramos tú y yo; dos cobardes que por no decirse lo que sentían han perdido, de nuevo, la oportunidad de morir juntos.

5 comentaris:

  1. Quin post més bonic! M'ha encantat de veres. Quantes vegades ens perdem coses importants per la pròpia covardia, per por a què pensaran de nosaltres, per por a no aconseguir el que volem, al fracàs, ...

    ResponElimina
  2. ufffff edur, edur, edur, edur... kina raó i quantes coses ens hem perdut o ens podem perdre nomes pel simple fet de no dir les coses que penses o sents.

    MA GUSTAU!!! ^^

    ISA

    ResponElimina
  3. Em va encantar aquest llibre també!

    ResponElimina
  4. Eii... una molt bonica manera d'explicar les paraules d'Albert Espinosa en la pròpia pell!
    Qui no ha sentit alguna vegada que "som dos covards que per no dir-se el que sentien han perdut, de nou, l’oportunitat de morir junts"?

    Molt bonic! ;)

    ResponElimina