Sóc conscient que sense la gent que em llegeix aquest bloc no tindria massa sentit, és per això que he decidit apropar-me una mica més a tots els que, de tant en tant, feu una ullada a les meves reflexions. Així doncs, deixo a la vostra disposició la direcció de correu electrònic del bloc: edurnezermoduz@hotmail.es, per si algú de vosaltres vol enviar-me qualsevol queixa, inquietud, aportació, opinió, etc. MOLTES GRÀCIES!

diumenge, 3 d’octubre de 2010

Una nit repelent / Una noche repelente

Ni tan sols la pluja m’inspira. Últimament tinc el cap... sec? No. Sec no. Buit? Hum... no, buit tampoc. Tot al contrari; ben ple diria jo. Sí, ple, però de coses que ocupen molt lloc i no aporten res. Quin fàstic! Si pogués deixar la ment en blanc, ni que fos per uns minuts. Però segur que si volgués fer vaga de pensaments la faria a la manera xinesa; no vols caldo? Doncs dos tasses! Si és que sempre em passa el mateix. Quan no estic inspirada començo a escriure coses que en el fons, en la majoria dels casos, manquen de sentit. Bé, no cal que doni més detalls, aquí en teniu un clar exemple: Un text llunàtic i boig que potser ni hauria d’estar publicat en aquest bloc. Però que hi farem, aquest estat de bogeria pot ser degut al te roig que m’acabo de veure, o a les casi tres hores que m’he passat intentant fer una bona ressenya sobre una de les cartes que va escriure Rousseau a la seva estimada Sofía. Malgrat tot això, m’encanta escriure mentre plou. Al final hauré d’agrair aquest estat hiperactiu. Només recordo una nit com la d’avui; la del 16 de juliol de l’any passat. Si us apeteix aquí la podeu llegir. Va ser una nit força estranya, tot i que en aquest cas era d’entendre, ja que la calor i jo no ens portem gaire bé, sabeu? En fi, com que ja no sé que més dir crec que m’acomiadaré fins un altra. No sé si anar-me’n a dormir, continuar llegint Tot el que hauríem estat tu i jo si no fóssim tu i jo o quedar-me una estoneta més pels móns de Facebook. No ho sé, ja ho veurem... Doncs apa, fins aviat i disculpeu aquest text tant poc literari. Que tingueu un bon inici de setmana!

-------------

Ni la lluvia me inspira. Últimamente tengo la cabeza…¿seca? No. Seca no. ¿Vacía? Hum… no, vacía tampoco. Al contrario; bien llena diría yo. Sí, llena, pero de cosas que ocupan mucho y no aportan nada. ¡Que asco! Si pudiera dejar la mente en blanco, aunque solo fuese por unos minutos. Pro seguro que si quisiera hacer huelga de pensamientos la haría como los chinos; ¿no quieres caldo? ¡Pues dos tazas! Si es que siempre me pasa lo mismo. Cuando no estoy inspirada empiezo a escribir cosas que en el fondo, en la mayoría de los casos, no tienen sentido. Bien, no hace falta que dé más detalles, aquí tenéis un claro ejemplo: Un texto lunático y loco que ni debería de estar publicado en este blog. Pero que le vamos hacer, este estado de locura puede ser debido al té rojo que acabo de beber, o a las casi tres horas que he estado intentando hacer una buena reseña sobre una de las cartas que escribió Rousseau a si amada Sofía. Aunque en realidad me encanta escribir mientras llueve. Al final tendré que agradecer este estado hiperactivo. Solo recuerdo una noche como la de hoy; la del 16 de julio del año pasado. Si os apetece aquí la podéis leer. Fue una noche extraña, ¿sabéis? En fin, como ya no se que más decir creo que me despediré hasta otra. No se si irme a dormir, continuar leyendo Todo lo que podríamos haber sido tu y yo si no fuéramos tu y yo o quedarme un rato más por los mundos de Facebook. No lo se, ya lo veremos… Pues nada, hasta pronto y disculpad este texto tan poco literario. ¡Que tengáis un buen comienzo de semana!

3 comentaris:

  1. No sé com t'ho fas, pero m'encanta tot el que escrius, tingui o no tingui sentit!
    Un petonàas! :)

    ResponElimina
  2. De vegades les coses són així, boiroses, inconcretes i un pèl absurdes. Fins que a poc a poc anem donant forma als gestos, i fixant les mirades en objectius concrets i reprenem la drecera de la vida. De vegades passa que venim com d'una mena de migdiada etílica, però l'espessor no dura sempre. Bon començament de setmana.

    ResponElimina
  3. Si sempre que escrius sense sentit escrius tant bé, jo també vull aprendre a escriure amb el teu mateix sense-sentit. Una abraçada fresqueta, a mi tampoc em va bé la calor...

    ResponElimina