Sóc conscient que sense la gent que em llegeix aquest bloc no tindria massa sentit, és per això que he decidit apropar-me una mica més a tots els que, de tant en tant, feu una ullada a les meves reflexions. Així doncs, deixo a la vostra disposició la direcció de correu electrònic del bloc: edurnezermoduz@hotmail.es, per si algú de vosaltres vol enviar-me qualsevol queixa, inquietud, aportació, opinió, etc. MOLTES GRÀCIES!

dilluns, 25 d’octubre del 2010

Estimada Tardor / Querido Otoño

Ja ha arribat el temps que tant m’agrada. Segons he sentit i he pogut veure a les notícies, avui ha nevat a bona part del Pirineu navarrès i aragonès. Així doncs, el fred ja és aquí. M’agrada el temps i el paisatge de tardor, i encara més el d’hivern. M’agrada veure que la llar de foc de casa crema de nou, escalfant tota la casa de la forma més tradicional que conec. M’agrada llevar-me i veure una lleu boirina a l’exterior; ja fa uns dos dies que d’es de casa quasi no veig el poble. No és la boira espessa que ben aviat ens farà companyia quasi cada dia, però ja comença a senyalar els dies d’hivern. Aquesta nit, però,no hi ha boira. Mentre em preparava un te roig, he estat una estona observant el poble des de la finestra de la cuina, i l’he divisat perfectament. Clar com en les nits d’estiu. De tota manera, ara ja hem arribat al temps en el qual les paraules que més es repeteixen a casa son: Posa’t una jaqueta. Sempre ha estat així. Però que hi farem, sé que no és del tot normal, però encara m’agrada anar sense jaqueta i amb les mànigues arromangades. Recordo que quan anava a Primària, tenia tots els professors esgarrifats; en recordo un en especial, que molts dies abans de sortir al pati m’esperava a la porta de sortida amb la meva jaqueta a la mà; fins que no me la posava no em deixava sortir. Bé, era una bona tècnica. Quan no em veia me la tornava a treure, però, tssssssss, és un secret. Durant aquests últims dies, en els que els matins son freds, m’agrada recórrer el trajecte fins a la universitat ignorant per complet l’existència de jaquetes. M’agrada inspirar i expirar, observant com de la meva boca surt un baf que em demostra que sí, que fora al carrer comença a fer rasca. Però en el fons això ja ho se, el que passa és que vull gaudir d’aquests matins en els que el fred encara es comporta; ja arribarà el dia que les meves mans demanaran a crits uns guants ben calentons.
---------------

Ya ha llegado el tiempo que tanto me gusta. Según he oído y he podido ver en las noticias, hoy ha nevado en buena parte del Pirineo navarro y aragonés. Así pues, el frío ya está aquí. Me gusta el tiempo y el paisaje de otoño, y aún más el de invierno. Me gusta ver que la chimenea de casa arde de nuevo, calentando toda la casa de la forma más tradicional que conozco. Me gusta levantarme y ver una leve neblina exterior; ya hace unos dos días que des de casa casi no veo el pueblo. No es la niebla espesa que pronto nos hará compañía casi cada día, pero ya empieza a señalar los días de invierno. Esta noche, sin embargo, no hay niebla. Mientras me preparaba un te rojo, he estado un rato observando el pueblo desde la ventana de la cocina, y lo he divisado perfectamente. Claro como en las noches de verano. De todas formas, ahora ya hemos llegado al tiempo en el que las palabras que más se repiten en casa son: Ponte una chaqueta. Siempre ha sido así. Pero que le vamos a hacer, sé que no es del todo normal, pero aún me gusta ir sin chaqueta y con las mangas arremangadas. Recuerdo que cuando iba a Primaria, tenía a todos los profesores horrorizados; recuerdo uno en especial, que muchos días antes de salir al patio me esperaba en la puerta de salida con mi chaqueta en la mano, hasta que no me la ponía no me dejaba salir. Bueno, era una buena técnica. Cuando no me veía me la volvía a quitar, pero, tssssssss, es un secreto. Durante estos últimos días, en los que las mañanas son frías, me gusta recorrer el trayecto hasta la universidad ignorando por completo la existencia de chaquetas. Me gusta inspirar y espirar, observando como de mi boca sale un vaho que me demuestra que sí, que fuera en la calle empieza a hacer fresco. Pero en el fondo eso ya lo se, lo que pasa es que quiero disfrutar de esas mañanas en las que el frío todavía se comporta; ya llegará el día en el que mis manos pedirán a gritos unos guantes bien calentitos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada