Sóc conscient que sense la gent que em llegeix aquest bloc no tindria massa sentit, és per això que he decidit apropar-me una mica més a tots els que, de tant en tant, feu una ullada a les meves reflexions. Així doncs, deixo a la vostra disposició la direcció de correu electrònic del bloc: edurnezermoduz@hotmail.es, per si algú de vosaltres vol enviar-me qualsevol queixa, inquietud, aportació, opinió, etc. MOLTES GRÀCIES!

diumenge, 24 d’octubre de 2010

L'home sense temps / El hombre sin tiempo

És ben senzill. Tinc un amic que mereix el sobrenom de “L’home sense temps”. I no, no és perquè mai creixi o es faci vell, no és res de tot això; per sort o per desgràcia li tocarà acumular anys, com a tothom. El que passa és que no es porta gaire bé amb el senyor Temps de Cal Temps Lliure. Jo diria que no es poden veure. Es toleren, però no poden passar massa hores junts, cosa que requereix un canvi; sempre és bo portar-se bé amb el més golfo de la saga dels Temps. Jo, bé, potser no puc parlar massa sobre el tema, ja que sempre m’estic buscant un nyic o un nyac per emplenar el temps lliure. De tota manera, aquest cop em prenc la llibertat de parlar sobre el temps dels demés. I bé, tornant al tema inicial, cal dir que el meu amic és el típic home que sempre té alguna cosa a fer. Tot i que això de “típic” no sé si ho he dit bé; no és un home convencional, tot s’ha de dir, és com una espècie en extinció o alguna cosa per l’estil. Inverteix la major part del seu temps lliure en treballs força productius, que a sobre li surten bé, per tant, podem dir que el seu esperit de treball compulsiu li aporta una certa dosi de satisfacció personal o professional, com ho vulgueu dir. Personalment, crec que és bo que existeixin persones com ell, fan falta. I que consti que tot això no ho dic per fer la pilota o quedar bé, que a mi aquestes coses no em van. Ho dic perquè això és el que penso. En el fons, després de pensar sobre el que he dit al principi, és a dir, que “Home sense temps” era un bon nom per ell, crec que és bàsic dir que tot i tenir poc temps de lleure, quan en té, el sap aprofitar. Potser és dels que viuen per treballar i no treballen per viure, però amb això tampoc s’hi pot fer res. Ves, hi ha homes que es passen les hores a la barra d’alguns bars mantenint converses estúpides amb les cambreres, i n’hi ha que passen la major part de les hores treballant, i les sobrants amb la família o les amistats. Així doncs, el suposat “Home sense temps”, és un home ocupat, creatiu, amb ganes de fer moltes coses i alguns cops amb poc temps per dur-les a terme. És un home que en molts casos és creador de somnis i il·lusions, d’éssers inanimats que acaben cobrant vida; però davant de tot, és un home ocupat excessivament que viu per i amb una família realment encantadora.
--------

Es bien sencillo. Tengo un amigo que merece el apodo de "El hombre sin tiempo". Y no, no es porque nunca crezca o se haga viejo, no es nada de todo eso; por suerte o por desgracia le tocará acumular años, como a todo el mundo. Lo que pasa es que no se lleva muy bien con el señor Tiempo de la familia de los Tiempo Libre. Yo diría que no se pueden ver. Se toleran, pero no pueden pasar demasiadas horas juntos, lo que requiere un cambio; siempre es bueno llevarse bien con el más golfo de la saga de los Tiempo. Yo, bien, quizás no puedo hablar demasiado sobre el tema, ya que siempre me estoy buscando alguna cosa para llenar el tiempo libre. De todas formas, esta vez me tomo la libertad de hablar sobre el tiempo de los demás. Y bien, volviendo al tema inicial, hay que decir que mi amigo es el típico hombre que siempre tiene algo que hacer. Aunque eso de "típico" no sé si lo he dicho bien, no es un hombre convencional, todo hay que decirlo, es como una especie en extinción o algo por el estilo. Invierte la mayor parte de su tiempo libre en trabajos muy productivos, que encima le salen bien, por lo tanto, podemos decir que su espíritu de trabajo compulsivo le aporta una cierta dosis de satisfacción personal o profesional, como lo queráis decir. Personalmente, creo que es bueno que existan personas como él, hacen falta. Y que conste que todo esto no lo digo por hacer la pelota o quedar bien, que a mí estas cosas no me van. Lo digo porque eso es lo que pienso. En el fondo, después de pensar sobre lo que he dicho al principio, es decir, que "Hombre sin tiempo" era un buen nombre para él, creo que es básico decir que a pesar de tener poco tiempo libre, cuando lo tiene, lo sabe aprovechar. Quizás es de los que viven para trabajar y no trabajan para vivir, pero con eso tampoco se puede hacer nada. Hay hombres que se pasan las horas en la barra de algunos bares manteniendo conversaciones estúpidas con las camareras, y los hay que pasan la mayor parte de las horas trabajando, y las sobrantes con la familia o los amigos. Así pues, el supuesto "Hombre sin tiempo", es un hombre ocupado, creativo, con ganas de hacer muchas cosas y algunas veces con poco tiempo para llevarlas a cabo. Es un hombre que en muchos casos es creador de sueños e ilusiones, de seres inanimados que acaban cobrando vida, pero ante todo, es un hombre ocupado excesivamente que vive por y con una familia realmente encantadora.

5 comentaris:

  1. Hola!
    Bueno, en realitat, si volgués que es sabés qui és hauria posat el nom. Perdoneu, però és secret professional!
    Per cert, qui sou els que us en cuideu de "Noticies Alcarràs", o també és secret professional. Si em permeteu la broma...

    SALUT!

    Edurne

    ResponElimina
  2. Em sembla que n'hi ha molts d'homes sense temps. Però el temps és savi i segur que el farà anar pel camí correcte.

    ResponElimina
  3. De fet tots tenim el mateix saldo de temps. Senzillament n'hi ha que el gestionen millor o pitjor. Qui no té temps per fer tot allò que vol fer és un mal gestor.

    ResponElimina
  4. Primer, Gràcies.
    Segón, m'encanta.
    Tercer, Tinc una amiga que mai serà una escriptora fracassada.
    I he deixat per al final la meva "particular" gestió del temps.

    ResponElimina