Mira que en son de pesats els dilluns! Sempre em passa el mateix. Durant la setmana penso: Que bé! Aquest cap de setmana descansaré i em treure feina de sobre. Però arriba el dilluns al matí i penso: Aquest cap de setmana he fet de tot, menys descansar i fer feina. Llavors, per consolar-me, penso: Bah! Aprofita ara que ets jove, que tot això hi ha un dia que s’acaba. Però quan arribo a la universitat i detecto que els meus ulls es van tancant a mesura que passen els minuts, no hi ha consol que valgui. Em foto de mala llet i em dic: Ruc, més que ruc! El pròxim cap de setmana dorm més. Però, bé, aquest no deixa de ser un d’aquells propòsits que mai es compleixen.El fet és que el dia d’avui ha set una mica pesat. He fet el mateix de cada dilluns: llevar-me d’hora, arreglar-me, esmorzar i anar a la universitat, desprès de patir l’avançament suïcida per la dreta d’un conductor que no sap que els Mercedes-Benz son una joia i que s’han de tractar amb molt d’amor. Sempre hi ha gent que té el cap buit, o ple, però de matèria inútil. A la universitat les classes han anat com sempre, apunts i més apunts, els quals seran els culpables dels meus mal sons dels pròxims dies.
Ara estic enclaustrada a la biblioteca, intentant fer alguna cosa de profit, i esperant que sigui l’hora d’anar a teatre, ja que aquesta setmana em fet un petit canvi en els dies d’assaig. I bé, avui ja poso punt i final, encara em queda llegir un capítol del llibre “La era del Imperio”, del senyor Hobsbawm. Que tingueu una feliç setmana!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada