Sóc conscient que sense la gent que em llegeix aquest bloc no tindria massa sentit, és per això que he decidit apropar-me una mica més a tots els que, de tant en tant, feu una ullada a les meves reflexions. Així doncs, deixo a la vostra disposició la direcció de correu electrònic del bloc: edurnezermoduz@hotmail.es, per si algú de vosaltres vol enviar-me qualsevol queixa, inquietud, aportació, opinió, etc. MOLTES GRÀCIES!

dijous, 16 de desembre de 2010

El bressol d'Arnau Mir de Tost

Estudiar Historia et fa créixer com a persona, o almenys això penso. Si el professor és com pertoca, t’empeny a reflexionar sobre aspectes que han estat importants en el passat i que en l’actualitat encara tenen certa repercussió. Sempre he dit que el meu període preferit és l’Edat Mitjana, ignorant per complet les argumentacions que afirmen que és una època fosca, d’endarreriment per a la humanitat.
Últimament, estudiar Edat Mitjana és sinònim d’estudiar Arnau Mir de Tost, i això m’encanta. Em vaig topar amb el seu nom quasi per casualitat, ignorant per complet que amb el temps es convertiria amb un dels personatges més importants de la Catalunya, però sobretot de la Lleida, medieval. Vaig començar a buscar informació sobre ell, en una època en la qual teclejar el nom d’Arnau Mir de Tost al buscador no oferia massa resultats. Eren pocs els estudis realitzats sobre la figura d’aquest emblemàtic cavaller, o almenys jo no en trobava massa. Ara, de sobte, a la universitat quasi cada dia sentim el nom d’Arnau Mir de Tost, i us asseguro que escoltar-lo produeix en mi una sensació estranya, però agradable a la vegada. És com allò de: Qui ho anava a dir? Per fi té el valor que tant es mereix. És importantíssim saber que sense aquest personatge, la historia de Catalunya segurament no seria exactament la mateixa. Malgrat tot això, son pocs els que saben que Mir de Tost prové de la vall de Tost, una vall pràcticament desconeguda per mi, a la qual em van invitar amb molta amabilitat deu fer cosa d’un any. Encara no he trobat el moment adequat per anar-hi, però en tinc moltes ganes. En sé poca cosa, però m’apeteix dir que no crec que mereixi l’anonimat que pateix en l’actualitat. Sovint en tenim prou am coses banals, i és llavors quan deixem morir racons de la historia que haurien d’estar vius per sempre més. Això mereix una reflexió urgent.

Aquí us deixo l’enllaç d’un bloc que tracta sobre la vall de Tost:

1 comentari:

  1. proposo una excursió a Tost, t'apuntes?¿ jejejeje

    ResponElimina