Sóc conscient que sense la gent que em llegeix aquest bloc no tindria massa sentit, és per això que he decidit apropar-me una mica més a tots els que, de tant en tant, feu una ullada a les meves reflexions. Així doncs, deixo a la vostra disposició la direcció de correu electrònic del bloc: edurnezermoduz@hotmail.es, per si algú de vosaltres vol enviar-me qualsevol queixa, inquietud, aportació, opinió, etc. MOLTES GRÀCIES!

diumenge, 19 de desembre del 2010

"El teu silenci forma part d'aquesta història"

Pensar acostuma a ser un dels meus passatemps preferits, i sovint em passo alguns minuts rumiant com t'ho podria dir perquè em fos senzill i a la vegada et fos entenedor. Penso i penso, però mai sé com fer-ho, ja que en el fons és una cosa que em fa molta por. Em fa por la teva reacció, però suposo que ja arribarà el dia en el qual plantaré cara als meus temors i t’ho diré tot: que t’estimo, sí, potser amb timidesa, potser sense saber-ne, potser portant les coses a l’extrem, per això quan no hi ets les altres coses no m’importen. Avui tenia ganes d’escriure alguna cosa sobre tu, però com que no sabia com convertir en paraules la major part dels meus sentiments, he decidit utilitzar aquesta tècnica que ja he utilitzat en un altra ocasió. Vull que sàpigues que t’estimo, però sobretot que et valoro com a persona, com amic, perquè sí, perquè quan estic amb tu hi ha tanta llum que tot és més clar. Quants més dies passen més difícil sembla esborrar tot el que un dia vaig començar a sentir per tu, però ho he de fer, perquè sí, perquè sinó mai seré capaç d’estar prop teu sense parar de pensar que ets tu a qui vull ensenyar tot el que sóc. És un error mesclar amistat amb amor, això ja ho sé, però com no estimar-te si has omplert tan sovint la buidor dels meus mots? Com no estimar-te si m’has regalat tants bons moments? Quan em parles no puc deixar de mirar-te embadalida, mentre em dic a mi mateixa: Parla’m de la pluja que ha plogut, d’imatges molles als miralls damunt l’asfalt, parla’m del que vulguis, però segueix, que em sembla que m’he enamorat. Malgrat tot això, per desgràcia, l’esfera gira recordant-nos que tot és fugaç, que la vida se’ns escapa com la sorra entre les mans, i desprès de cada conversa te’n vas, i els records que em fan somriure se’n van amb tu, maltractant el present i el futur. I cada cop que et trobo a faltar, com ho estic fent ara, entre llàgrimes i sentiments que molts cops no surten a l’exterior, penso: quina sort tenir cançons per explicar-te que a vegades sóc al fons. Per acabar, només vull que sàpigues una cosa més: Aquest any nou el rebré brindant per tu, per mi i per tot el que tindrem.
*Cursiva: fragments de cançons.

2 comentaris:

  1. Uff! L'amor és molt complicat. M'ha agradat aquesta manera d'explicar els teus sentiments, les cançons són un molt bon recurs. Una abraçada!

    ResponElimina
  2. la catarsi nena, la catarsi!!

    ResponElimina