Artur Mas: Entre independentistes catalans i simpatitzants dels presos polítics d'E.T.A

Quin rebombori s’ha muntat perquè Artur Mas va acudir al partit entre la selecció catalana i la d’Hondures! Valgui’m Déu!, com diria en una conversació cara a cara. El fet és que, davant aquesta penosa situació, només puc dir: La gent s’avorreix molt. Em pot explicar algú quin mal va fer Mas a l’acudir al partit? Cap. Ens hauríem de queixar si acudís al partit entre España i alguna altra selecció, però no pas perquè vagi a veure a la selecció del seu país. Perquè, recordo: La selecció de Catalunya és la catalana, i cap més, per molt que l’espanyola estigui farcida de jugadors del Barça. Sempre dic que la identitat catalana s’ha de defensar davant de totes les situacions, i no només de les que ens convenen. Segons la meva opinió, el gest de Mas va ser l’apropiat. CiU és un govern de dretes, nacionalista, però de dretes, i tot i que això cogui a determinats sectors catalanistes, és el partit que governa Catalunya, l’elegit per la majoria dels catalans, i això vol dir alguna cosa. Jo no el jutjaré fins que no pugui argumentar-ho; fins que no pesin més les coses negatives que les coses positives. Si Mas estava assegut entre nacionalistes catalans i simpatitzants de l’alliberament dels presos polítics d’E.T.A és problema seu i ningú ho ha de jutjar. Quan em poso a parlar d’aquests temes sempre tendeixo a introduir-ne de nous, però aquest cop intentaré no fer-ho, em guardo el debat per una altra ocasió. Només diré que: No s’ha de criticar tant als que volen l’alliberament dels etarres i la legalització de certs partits, perquè després resulta que a ells sel’s mira malament, però en els comicis es deixa participar a La Falange Española, un símbol franquista que també hauria d’estar sota terra des del 20 de novembre del 1975. Mas va fer el què havia de fer i punt, tot i que també és cert que sempre n’hi ha que busquen la tonteria més gran del món per girar-se en contra dels seus rivals.