Un bonic matí d'hivern

Els dies d’hivern amb sol tenen una llum especial. És una llum que em relaxa i em permet somiar tot i estar desperta. Aquest matí, desprès d’utilitzar l’aixada per treure les males herbes dels voltants de casa, m’he assegut al davant del jardí per descansar una estona. La llum del sol m’oferia una escalfor que no em molestava per res del món, per això he tancat els ulls i he començat a explorar la meva ment. He notat com la meva respiració era cada cop més lenta, però més intensa. Inspirava. Expirava. Inspirava. Expirava. I sense planejar-ho he començat a pensar en totes les coses que m’han passat aquest any; les bones i les dolentes. He acabat la reflexió amb un: Bé, al cap i a la fi son les coses que ens passen les que ens donen forma i fan de nosaltres el què som. La catarsi d’aquests últims dies va força bé. Exteriorment no es nota pràcticament res, però, per dins, la cosa ha canviat, i de manera considerable. Alguns cops, val la pensa saltar-se les senyals de STOP o agafar camins en direcció contrària; alguns cops cal saltar-se les regles de la moral i cal afrontar el què ens passa amb el cap ben alt. Fins on arribaré amb tot això no ho se, només puc dir una cosa: Què bonics son els dies d’hivern si surt el sol.