Sóc conscient que sense la gent que em llegeix aquest bloc no tindria massa sentit, és per això que he decidit apropar-me una mica més a tots els que, de tant en tant, feu una ullada a les meves reflexions. Així doncs, deixo a la vostra disposició la direcció de correu electrònic del bloc: edurnezermoduz@hotmail.es, per si algú de vosaltres vol enviar-me qualsevol queixa, inquietud, aportació, opinió, etc. MOLTES GRÀCIES!

dimecres, 8 de desembre de 2010

Ho tornaria a fer

Et necessitava, ara ja no tant. No suportava estar ni un sol dia sense veure’t, ara, en canvi, sóc capaç de somriure tot i que tu estiguis lluny. Temps enrere mirava el futur amb por, no sabia si seria capaç d’acostumar-me a la teva absència, ara he pogut veure que és possible recordar i estimar algú tot i que estigui lluny de tu, sabent que ell segueix amb la seva vida de la mateixa manera que tu segueixes amb la teva. Et vaig estimar com no he tornat a estimar a ningú, tot i que, com sempre dic, no crec que el verb estimar mereixi estar en passat. Tu ets dels únics elements del meu passat que no intentaré destruir amb la meva catarsi; no t’ho mereixes. Tu no vas fer res malament, no mereixes el meu odi, vaig ser jo la que es va enamorar de tu, pensant que seria un amor adolescent, un amor d’aquells que tenen més apreci que no pas amor, però no va ser així. No vaig posar el fre, ho se, vaig deixar que passessin els anys i quasi no em vaig esforçar en dir-me a mi mateixa: Que no ho veus? Que no veus que això no porta enlloc? Però desprès de quasi vuit anys m’ho vaig plantejar, i vaig pensar que, evidentment, l’amor per tu no podia ser altra cosa que un amor prohibit, un amor d’aquells que et marquen per sempre, d’aquells que et fan tremolar quan els recordes, d’aquells que no saps com oblidar, perquè tenen tanta força que et retornen en qualsevol moment. No se què en pensaré d’aquí uns anys, ni tan sols d’aquí a uns mesos, només se que, desprès de tot, no em penedeixo d’haver-te estimat d’aquesta manera; les bogeries que he fet per tu formen part dels meus millors records.

3 comentaris:

  1. akest cop em kedo sense comentaris, no se k dir, buneo si... k la catarsi o com es digui, no se ara... vec k fa reflexionar molt... vaya tela...

    ResponElimina
  2. Te he descobert aquests ultims dies. Me he sorprés increiblement amb la força que desprens, i me he quedat maravellat de com ets capaç d'expressarte. No hi ha paraules per descriure el que fa sentir llegir coses com les que escrius, i de la manera que ho fas.

    Gràcies per compartir-ho amb nosaltres.


    A6.

    ResponElimina