Per què estàs tant bo?

Ja portava massa dies dient que tindries el plaer de ser el protagonista en un dels meus posts. Doncs bé, aquí el tens, un post per a tu solet, i per a tothom que ho entengui. He estat pensant una bona estona quin seria el començament ideal, i no n’he tret l’aigua clara. Sempre em passa el mateix, com més m’esforço en los coses, més em costen. Espero que un cop l’hagis llegit no et posis a plorar, que ja se que en saps molt, de la mateixa manera que també saps posar cara de pena darrere la reixa de les finestres, mentre implores que no et deixin sol, que la vida és cruel en solitud i que 100kg de llaminadures no son res comparat amb la companyia de dos “xiques” ben guapes. També se que saps que nosaltres sabem que necessites ben poc per posar-te roig com un tomàquet, aquesta és la teva perdició, i sovint sabem que som cruels, però ens agrada tant fer-te passar una mala estona! Malgrat tot això, i deixant de banda el maltractament psicològic, vull que reconeguis una cosa: n’hi ha que pagarien per estar en el teu lloc, sempre envoltat de dones, i guapes! Ets el noi del “Sí”, i això ens preocupa. Pensa que en aquesta vida sempre hi ha moments en els que has d’aprendre a dir que “No”, sinó corres perill, ja m’entens. Creu-me, nosaltres t’aconsellem pensant només en el teu bé. M’agradaria posar moltes més coses, però crec que això ja seria entrar en temes massa surrealistes, i això seria deixar constància de que sí, que com molt bé dius, sóc rara, però tothom que em coneix sap que sóc una noia completament normal. I no em portis la contrària, si us plau. Només vull dir al món sencer que: Si algun dia esteu travessant un pas de vianants i veieu un Ford Focus blau, disminuint la velocitat per parar i deixar-vos passar, si sentiu el soroll estrident d’un clàxon, si us plau, no mireu malament a la conductora, demaneu explicacions a l’exemplar masculí que està assegut al lloc del copilot. Si veieu el mateix cotxe circulant amb les llums d’avaria, feu el mateix. En fi, fins aquí puc explicar. Per cert, ja saps que t’has de sentir afalagat pel sol fet de tenir un post en aquest bloc només per tu. Com ja t’he dit avui, espero que m’invitis a una cervesa per agrair-m’ho. Ah! El títol no podia ser un altre. Bones tardes!