Sóc conscient que sense la gent que em llegeix aquest bloc no tindria massa sentit, és per això que he decidit apropar-me una mica més a tots els que, de tant en tant, feu una ullada a les meves reflexions. Així doncs, deixo a la vostra disposició la direcció de correu electrònic del bloc: edurnezermoduz@hotmail.es, per si algú de vosaltres vol enviar-me qualsevol queixa, inquietud, aportació, opinió, etc. MOLTES GRÀCIES!

diumenge, 29 de maig de 2011

El canvi és que no vull canviar

Hi ha moments a la vida en els quals sentim que necessitem un canvi, per oblidar el que no ens agrada o per l’angoixa que ens produeix la rutina diària. Ja fa un temps, jo vaig experimentar aquests desig de canvi, per diversos motius que encara a hores d’ara he d’acabar d’esbrinar, però que em suposaven una càrrega que en determinats aspectes no em permetia avançar. D’aquesta manera, vaig iniciar un procés de canvi interior que amb el temps m’ha fet qüestionar-me diferents punts de la meva vida. Finalment, he acabat comprenent que, a hores d’ara, l’únic canvi que vull és: Oblidar aquest afany per ser algú diferent i ser fidel als meus orígens i a tot el que he estat fins ara. Aquests últims dies he estat una mica allunyada del món, per diferents motius que ara no explicaré, però que m’han fet veure que desitjar un canvi no sempre és bo. Per tant, en vista que encara hi estava a temps, he corregit part dels meus errors i m’he jurat i perjurat a mi mateixa que seguiria sent l’Edurne de sempre. Tot i que, si us he de ser sincera, aquesta reflexió no hagués estat una realitat sense les paraules d’algunes persones força importants per mi, les quals em van dir amb bones paraules que no era necessari canviar, que el meu caràcter i les meves maneres de fer, amb virtuts i defectes, són tot allò que em fan especial i encantadora als ulls dels demés. I ara, enmig d'una petita fase de penediment, em sento amb més forces que mai per seguir sent la de sempre, amb un desig de creixement i no de canvi.

2 comentaris:

  1. lo mas importante es que te guste lo que cada dia ves al mirarte al espejo. arrepentirse no, aprender de ello y seguir adelante

    ResponElimina
  2. Són les virtuts les que has de pontenciar.. i son els defectes, els que hem de evitar de que es facin evidents.. o intentar que surtin el menys possible.

    Però es la barreja de ambdòs aspectes, el que ens fa com som, únics i especials. No hi ha cap mal en voler millorar, pero no podem pretendre cambiar com som, perqué precisament com som, ens fa ser qui som.


    A6.

    ResponElimina