Sóc conscient que sense la gent que em llegeix aquest bloc no tindria massa sentit, és per això que he decidit apropar-me una mica més a tots els que, de tant en tant, feu una ullada a les meves reflexions. Així doncs, deixo a la vostra disposició la direcció de correu electrònic del bloc: edurnezermoduz@hotmail.es, per si algú de vosaltres vol enviar-me qualsevol queixa, inquietud, aportació, opinió, etc. MOLTES GRÀCIES!

dimarts, 31 de maig de 2011

"Benvolguts/des" o "cretins/es"?

Ja n’he parlat més d’un cop, però avui ho vull tornar a fer. Fa uns dies us vaig confessar la meva obsessió per la cançó “Benvolgut” dels Manel i, com que encara no me la puc treure del cap, avui he decidit deixar un espai per la seva lletra, per si algú de vosaltres la vol llegir i analitzar. Val molt la pena, ja us ho dic d’entrada. Jo ja ho he fet i només us puc dir que em posa la pell de gallina. Segurament, alguns de vosaltres heu pensat algun cop en alguna relació anterior de la vostra parella actual. Fins i tot potser us heu preguntat què n’és de la seva vida, què en pensa de tot plegat o què va sentir quan tot es va acabar. Qui sap, potser algun dia us trobeu tots de cara i converseu tranquil·lament com si res. Al cap i a la fi, no és una cosa tant rara, o sí?



"Benvolgut, permet-me suposar que, malgrat no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys, així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi, no és que siguis cada tarda el meu tema preferit.
Vostres són les promeses que ningú ja complirà, vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar, però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur, i alguns quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny, benvolgut, i en un somriure que fa sola caminant i en aquella foto antiga oblidada en un calaix: heu parat una furgoneta aprofitant la vista privilegiada d’una ciutat. Tu assenyales l’absis romànic d’una catedral i sou joves i forts, i sentiu l’eternitat al vostre davant! I, benvolgut, ni sospiteu que gent com jo estem esperant. I que simpàtics que se us veu, i quin mal devia fer, i m’ho imagino -o ho intento- i t’asseguro que comprenc que encara avui, sense remei, tot trontolli un segon quan un amic, amb bona fe, pronuncia el vostre nom. Però vull pensar que tot va bé i que no enyores aquells temps, que fins i tot en recordar no saps per què però estàs content, i vas veient coses pel món que t’estan agradant tant i agraeixes que entre els dos em féssiu créixer amagat. Amagat en mentidetes, en dubtes emprenyadors, en cada intuïció fugaç d’una vida millor, amagat en “som molt joves per tenir res massa clar”, amagat en “no sé què és, però, nena, no puc respirar”. Ai, benvolgut, que estrany si un dia et van fer mal el meu amor, la meva sort, les meves mans o el meu dit resseguint-li la columna vertebral. Benvolgut, que ha arribat i es vol quedar! Ai aquests dits, no són senzills, de gent com jo que estava esperant.
Benvolgut, ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat. Suposo que és moment d’acomiadar-me esperant no haver-te emprenyat massa, no haver semblat un boig. Que la força ens acompanyi, adéu, fins sempre, sort! Però si un dia ens creuem ja em disculpo, que em conec, faré d’home seriós, esperaré darrere dret mentre tu li fas brometa, “veig que ara els busques alts”, mentre tu et reivindiques com molt més elegant. Farem adéu i marxarem i ella em dirà que t’ha vist vell i, pas a pas, ja estaràs tan lluny, com el cretí que abans d’entrar a Història li tocava el cul arrambant-la contra els arbres del costat d’un institut. Ai, pobrets meus, com s’haguessin espantat si entre els matolls sortim tu i jo dient: “ei, aquí els senyors, estem esperant. Xicots, aneu fent lloc, que estem esperant”.

1 comentari:

  1. A mi em fa pensar en una amiga meva que ha tingut una infinitat de nòvios i me'ls imagino dient "aquí els senyors estem esperant".
    Jo quan tinc "parella" intento pensar en el present i en tot cas, en el futur. Em fa més mal pensar en les persones amb qui hipotèticament estarà després d'estar amb mi perquè les del passat penso que si les ha deixat, deu ser per alguna cosa, no?

    ResponElimina