Sóc conscient que sense la gent que em llegeix aquest bloc no tindria massa sentit, és per això que he decidit apropar-me una mica més a tots els que, de tant en tant, feu una ullada a les meves reflexions. Així doncs, deixo a la vostra disposició la direcció de correu electrònic del bloc: edurnezermoduz@hotmail.es, per si algú de vosaltres vol enviar-me qualsevol queixa, inquietud, aportació, opinió, etc. MOLTES GRÀCIES!

dilluns, 2 de maig de 2011

Aprendre a callar

Aquí us presento un dels objectius que m’he marcat. Ho he de fer; pel meu bé i pel dels que m’envolten. Saber callar no és un dels meus punts forts. Sóc una persona passional, a la qual li agrada dir el que pensa o el que sent, però he d’aprendre a mesurar les meves paraules respecte alguns temes, per tal d’evitar possibles malentesos que a la llarga fan que em bulli la sang. Mai, absolutament mai, negaré els meus defectes, sempre i quan siguin certs, però tampoc deixaré que se’m trepitgi de la manera més poc honrada que he vist fins al moment. Aquí arriba el meu dilema, el meu etern problema. Aquí entra en joc la meva paciència i l’educació que m’han donat els meus pares, la qual m’ha portat i em seguirà portant molt lluny, per molt que a molts els hi pesi. Callaré, sempre que convingui, m’engoliré les paraules que vulgui dir sempre que això sigui necessari, perquè per molt lliures que siguem sempre hi ha coses que no podem dir. Pensaré abans de parlar i controlaré el meu temperament. Ho faré per mi, però també per tots els que em recolzen i m’ajuden a veure que jo sóc com sempre he set, sense cap alteració que mereixi ser tractada amb gran importància. No canviaré, no somriure a qui mai he pogut veure amb bons ulls, no giraré la cara a qui sempre he respectat, no abandonaré els meus somnis, no deixaré de lluitar pel que vull, no faré cas de les paraules absurdes, no em faré mala sang per coses que la gent que m’estima ja saben com són en la realitat. Seguiré sent jo, la de sempre, creixent cada dia una mica més, amb el cap ben alt. Buscaré sempre les bones paraules i els bons modals. Faré això i tot el que estigui a les meves mans. Em costarà, perquè em conec, però és l’única manera de seguir com fins ara.

4 comentaris:

  1. Casi emb fas plorar,jaja.Anims tu pots.

    ResponElimina
  2. Bon dia i bona hora,

    no cal que us ho agafeu com una mena de vot religiós. Callar i observar com la resta de personal parla i fa riure és més del segle XXI, que no pas callar com a mostra d'urbanitat, vull dir com a mostra de saber viure a la urbs, amb més gent que quan vivíeu a les terres despoblades de la muntanya o la costa.

    Callar i riure's per dins de com hom es promociona a través de les seves paraules, que presenta com a originals però que no ho són, perquè són el resum de quatre articles llegits dels suplements dominicals; com deia, callar és un signe d'intel·ligència avançada, de llibertat davant els estímuls barroers de l'entorn... Deixeu que parlin ells i, havent admès tot el que dieu a l'article, només us cal rebaixar l'admiració pels progenitors i ser vós, com sou, una manifestació prematura del futur món silenciós, on ningú no parlarà perquè, ben mirat, ja tot s'haurà dit i ben dit.

    Salut i República de Catalunya!

    ResponElimina
  3. edur... tu has de ser com ets, i sobretot forta, cagon tot... ets VASCA! !!! que es noti, i a qui no li agradi doncs ho sento, hi ha d'haver varietat en aquest món, no tothom em de ser iguals i pensar igual, sinó seria un aborriment, VISCA LA DIVERSITAT!!

    ResponElimina
  4. A cada experiència, vivència o detall que ens deixes impressos en paraules, ens mostres una gran coherència i saber fer. Però no vulguis lluitar contra el que et fa ser com ets. Fa pocs dies, vàrem creuar-nos una mirada.. van estar uns pocs segons.. uns segons que tardaré en oblidar, per tot el que, una simple mirada, pot transmetre.

    M'hagués agradat donar-te la enhorabona, dir-te com de increíble es la sensació que transmets.. pero la timidesa no m'ho va deixar fer.

    No canviis mai.


    A6.

    ResponElimina