Període de catarsi amb l'Albert Om

Doncs, què voleu que us digui? Acabo de veure l’anunci de El convidat, a TV3, i no puc deixar de pensar que no m’importaria que l’Albert Om es presentés a casa meva amb la seva maleta. M’encanta aquest home! No arriba al punt del Hugh Laurie, però si ara tornès a fer una llista dels meus homes interessants, segur que seria una nova incorporació. Ara hi he pensat, estaria bé fer una nova llista. Ara que estic posada de ple en la meva fase de Catarsis, segurament no tots els exemplars tindrien més de trenta anys. Ah! Vosaltres encara no ho sabeu, però uns dels punts de la meva Catarsi és: Aprendre a veure que no cal imposar una edat per fixar-me en algú del sexe masculí. De moment, sí, bé, funciona. M’he pres amb moltes ganes això de la catarsi, i intentaré dur a terme tots els punts que m’he proposat. I tornant al tema d’abans, no m’importaria passar el pont am l’Albert Om. El trobo interessant, i sexy, perquè no? Sobretot quan porta texans i una camisa blanca. I el seu cabell... Mondiééééé, com acostumo a dir quan veig alguna cosa que em meravella: Gris, curt, mig despentinat, perfecte! Potser ara us esteu preguntant: I no deia que la barba era indispensable per a que li agradés un home? Doncs bé, abans sí, ara ja no. Sí, sí, coses de la meva purificació de l’ànima. A més, l’Albert Om és d’aquells homes als quals la barba no els hi quedaria massa bé. Té la cara massa fineta. Ja no faig la carta als Reis, però potser aquest any hi torno. Em demanaré una visita de l’Albert Om, donat que el meu gran amor platònic està massa lluny, i que segurament els Reis Mags d’Orient no ho podrien assolir.