Mai he cregut en l"Adéu". Sempre he preferit un "Fins desprès"

Com passa el temps. Ell no perdona. Arriba i se’n va, i la majoria dels casos ni notem com decideix per nosaltres. Amb cada dia que passa ens recorda que és fugaç, que no hem de badar, que mai es para a esperar als que no saben seguir el seu ritme. M’agrada pensar que tu el vas seguir, el vas aprofitar i, fins i tot, en alguna ocasió vas aconseguir parar-li els peus per poder ser una mica més lliure. Per tot això, i per moltes coses més, mai t’oblidarem. És la manera de notar-te ben a prop nostre. ♥ T.