Un mal examen el té qualsevol, no?

Avui estic de mal humor. Sí, i mira que m’he llevat feliç, desprès d’haver dormit al sofà, davant la llar de foc. Això ho vaig decidir ahir a la nit, quan desprès de veure que el foc m’hipnotitzava mentre feia l’últim cop d’ull a la lliçó, vaig pensar que la meva esquena tampoc quedaria molt dolguda si em quedava a dormir al sofà. La qüestió és que aquest matí m’he llevat amb la sensació d’haver dormit perfectament, però la cosa no ha tardat en espatllar-se. A les 9 del matí he fet el tercer examen, el penúltim de tots, i no us enganyaré pas si uns dic que he sortit de classe amb l’anus ben dilatat. Sí, ho sé, aquesta és una imatge no massa agradable, però us asseguro que cap dels examinats hem sortit de classe sense preguntar-nos: Però... d’on ha tret aquestes preguntes? És a dir, parlant clar, ens han follat pel cul a tots! I a partir d’aquí m’he posat de mala llet, no perquè estigui enfadada amb el professor, ni amb el món en general, sinó perquè he començat a experimentar aquella fase de penediment que em fa dir: Veus, Edurne, si no haguessis començat a pensar en el què era possible que preguntés, potser la sorpresa no hagués estat tant gran. El fet és que ara estic aquí a la biblioteca, davant un adolescent que no para de marcar un ritme bastant pesat amb els peus. Deu escoltar una música molt divertida, però a mi m’està fotent nerviosa. A més, no sé que collons deu fer que no para de riure, deixant anar esbufecs que encara m’irriten més. Per no dir que fa uns segons ha tossit dos cops i he notat que té l’alè una mica carregat. Però, que hi farem, tampoc li puc dir res, no sigui cas que em tracti d’intolerant i "borde". Al meu costat dret tinc dues dones grans que creuen que la biblioteca és un lloc de reunió. Està bé que parlin, que tots ho fem en algun moment, però entre poc i massa. Crec que ja em conec totes les famílies d’Aitona. Sí, una d’elles és del poble veí. Bé, ara ja han callat i continuen llegint el diari, mentre jo espero que arribi l’hora d’anar a teatre. Avui toca assajar uns escena amb molta tensió, així que espero treure tot el meu mal humor en la pell de Martirio, una de les filles de Bernarda Alba. Què us sembla?