Temps d'estudi i patiment

Dia 11 de gener, això vol dir que els exàmens finals del quadrimestre ja estan a tocar. El 21 d’aquest més comença el meu infern, en plena festa major del poble, però això tampoc em preocupa; tot és saber-se planificar. El que sí em preocupa és l’actitud que tinc davant la proximitat dels exàmens. L’any passat em va passar el mateix, vaig esperar massa per començar a estudiar, diguéssim que vaig pagar la novatada universitària. Vaig aprovar tots els exàmens, però em vaig prometre a mi mateixa no repetir l’experiència mai més. Doncs bé, un any desprès, la cosa pinta de la mateixa manera. Això sí, aquest any ja he començat a llegir els apunts i a preparar-los, però em falta aquella espenta que em digui: Au som-hi! No dormis tant i estudia més! No sé pas que em passa, creieu-me, però aquests últims dies em costa moltíssim llevar-me d’hora. És com si m’haguessin caigut tones i tones de cansament a sobre. El suc de taronja matinal em va de luxe, però en veure que no n’hi ha prou, aquesta tarda he decidit gastar-me uns quants dinerets per comprar Gelea Reial amb Ginseng. L’any passat em va funcionar, així que aquest any ho tornaré a provar. El que em passa és ben estrany: Em llevo amb la intenció d’estudiar, però en veure els apunts sento una necessitat esgarrifosa de començar a escriure, el que sigui, però escriure sense parar. Això és bo per una part, però dolent per l’altra. A més a més, per esbargir-me una mica, he anat a buscar un llibre a la biblioteca. Ho sé, és una acció suïcida tenint en compte que necessito tot el temps per estudiar, però el cas és que necessitava alguna cosa per esbargir-me. En fi, intentaré no posar-me massa nerviosa i aprofitar el temps al màxim, sé que vull acabar el quadrimestre neta, i això ja hi fa molt.