Sóc conscient que sense la gent que em llegeix aquest bloc no tindria massa sentit, és per això que he decidit apropar-me una mica més a tots els que, de tant en tant, feu una ullada a les meves reflexions. Així doncs, deixo a la vostra disposició la direcció de correu electrònic del bloc: edurnezermoduz@hotmail.es, per si algú de vosaltres vol enviar-me qualsevol queixa, inquietud, aportació, opinió, etc. MOLTES GRÀCIES!

diumenge, 16 de setembre del 2012

I diuen que és millor respirar pel nas


Agafar aire, inspirar, notar com gairebé no hi ha oxigen que es pugui prendre. Poc material per calmar els pulmons, per calmar l’angoixa d’un dia més gris que blau, poc aire consumible, i el poc que hi ha és dens, pesat, crema a la gola i fa mal a la panxa. Però tot i això, és millor que tancar la boca. Si tanco la boca em moro, si moro em perdo aquest món i si em perdo aquest món perdo tot el que tinc. Per tant, obro la boca més que mai, i que entri aire, que sigui com vulgui, però que entri. Que els que es cansen i tanquen la boca es fan dir covards, i que a mi aquest adjectiu no m’ha agradat mai. Que altres tanquin la boca per mi, que altres creguin que el món els guanya, però que quan ho facin se n’adonin que han comès un error. Avui, més que mai, agafo aire i segueixo i intento preveure el demà. Avui digereixo aquest aire gris i pesat. Avui, si vens, porta un petó ple d’aire net i pur.