Ets i seràs un cabessudo!

Avui ai nat a votar i mai trobat amb l’Agnasio. Feie dies que no el veia, però continue tant cabessudo com sempre. I Pepero! Quan m’ha vist m’ha saludat, amb poques ganes, per això. Llavonses m’han vingut a la ment los matins de ia fa casi corantanys, quan cada dia el veia passar per davant del tros anquell amotet que casi necesitave pedals per córrer. Cada dia pujave al mas a fer fenyotes, i quan baixave cap al poble es passave les hores al bar; ere juador, lo molt cabró. Això em foteie de mala llet. Si jo hagués tingut una dona com la que tenie ell, no m’hagués estat tantes hores fora de casa, afededéu que no. La Paquina ere una dona de bandera! Bueno, ancara u és. Ere la pae més guapa de tot Massacoreig. Amb ella mai ai perdut lo contacte, fins fa poc ancara feiem petar la xarrada assentats al Banc del sinofós, però ara fa dies que no hi parlo, ia comense a fer massa fred, i la Paquita sempre ha set propensa als arrofredats. Al cap d’un rato, ha vingut l’Agnasio i m’ha dit: Nai! Com va tot? Ascolta, que vols vindre demà a vere lo Barça-Madrid? Avere si foten bones barrades als madrilenyos! Io no me’n podia avindre. Però què collons buscave aquell cap de ruc? Li ai dit que no, que a io això del futbol no m’ha agradat mai. Vine igual home! Que ara tenim lo Gol TV i allí lo televisen. Va! Que la Paquita mos fotrà una coca de recapte bunísma! Al sentir lo nom de Paquita m’ha canviat la cara. I ell ua notat, parquè m’ha dit: Aaahmigo! Això de vere a la Paquita ia t’agrade més, eh punyetero! L’Agnasio sempre ha sapigut que io estava enamorat de la seua dona, però mai cabrejat igualment, fins que li ai dit: Au va, home! Però que’m dius tu ara? Si has vingut par aufendre, ia pots girar cua. Cagondéu busques tu ara! La barrada te la fotré io a tu si no pares de dir rucades, cabessudo! Total, que s’ha emprenyat i ha marxat sense dir ni “diós!”, però mira, ni falta que fa. Pos claro que m’agrade la Paquita, però quan no pot ser, no pot ser. No vai fotre lo ruc de jove, il fotré ara de vell. Desdeluego que...

Tot per una galipàndia

Si fos més jove nostaria aquí aspategat, afededéu que no. Ia n’estic fins als collons d’anquet paio, tot lo dia està per aquí tocant los ous! Cagondé, me venen unes ganes de fotre-li un bardo. Una bona garrotada li fotria io! Dentre a l’habitació a les sis del matí i m’ablaix amb tres o quatre andiccions. Aquet mati, par asmorzar, m’han portat un cafenllet i un melindo astopenc que no se pas d’agon l’hauran tret. Ancara rai que l’anfermera que m’ha portat lo fato foteie un bon popam. Ia s’hagués pogut acotxar ia, així potser li hauria vist lo patacó. Però ni això! Llavonses ha vingut aquell sinforós, lo metxe, abarallà’s amb la pobra noa, parqué m’ha deixat lo braç del suero fet un acsehomo: Tot ple de blaus de les punxades que m’ha fotut. Però ves, què li havia de dir a la pobra mossa? Anquell bragué que fotie! Si fos més jove ia l’acassaria ia! Ere guapa la pudrida, s’asemblae anquella actris que feie les pel·lícules de l’Oeste. Ara no sé com se die... Quan ha marxat, ha vingut lo capellà. Mecasonredéu, quan lai vist m’ha fet aborronar i tot. Ha començat a resar al costat del llit, fins que li ai dit: Nai! Cancara nostic mort, eh! Ia s’haurie pogut quedar a l’iclésia, total, m’ha dit un futimé d’oracions que no havia sentit mai. Ia li ai dit que no calie patir, que per una galipàndia no calie fer tants aspamientos, però m’ha dit que la seua feina ere resar. Mecagondéu quin afaram! Ara, io també amatinaria par anar als hospitals i veure xiques guapes. Ah txiquets! Així se treballe agust. Quan ha marxat li hai dit: “diós!”, però s’ha girat i m’ha mirat amb mala cara. Prou és més majo lo capellà que tenim a Butsènit: les seues misses sí que valen la pena. Ia varàs quan me vega les aurelles, fotré lo cam i no’m veuran més lo pèl. Afededéu que no!