Sóc conscient que sense la gent que em llegeix aquest bloc no tindria massa sentit, és per això que he decidit apropar-me una mica més a tots els que, de tant en tant, feu una ullada a les meves reflexions. Així doncs, deixo a la vostra disposició la direcció de correu electrònic del bloc: edurnezermoduz@hotmail.es, per si algú de vosaltres vol enviar-me qualsevol queixa, inquietud, aportació, opinió, etc. MOLTES GRÀCIES!

Alguna cosa sobre mi

Em dic Edurne i la veritat és que això de presentar-me en societat em queda una mica gran. Començaré dient que vaig néixer un 26 de setembre, desprès de complicar una mica massa les coses. Sóc catalana, però també porto sang basca, fet que sempre ha estat un orgull per mi. Si he de ser sincera, us diré que sóc una noia tímida, tot i que un cop he agafat confiança m’oblido d’allò que es fa dir vergonya. M’encanten els animals i m’agradaria torturar a tothom qui els maltractés. Per què no? A mesura que m'he anat fent gran he descobert que la Història em torna boja, és per això que somio poder arribar a ser una bona professora d’Història, tot i que els meus alumnes m’odiïn a mort. Sóc una autèntica fanàtica de Dr. House i crec que he vist tots els capítols almenys cinc cops. Sí, ho reconec, Gregory House i Hugh Laurie son els meus amors platònics. M’encanta Lleida i estic enamorada del seu gran tresor, La Seu Vella. Quan no tinc res a fer, i vull evadir-me de tot el que m’envolta, agafo la meva Trek 3700 i surto a fer un volt. Quasi mai surto de casa sense la meva càmera digital; mai saps si et pots trobar amb alguna meravella digna d’emmarcar. M’agrada el teatre i intento fer el que puc damunt l’escenari, tot i que no fa massa que he començat i això d’interpretar a vegades encara em planta cara. Crec que no podria viure sense música, o millor dit, sense bona música. Sóc humana i estic carregada de defectes, i n’estic orgullosa. Un dels meus pitjors, o millors, defectes és que sóc extremadament caparruda i li dono mil tombs a les coses. No crec en cap esser omnipotent i inassolible. Evidentment, qui inspira els meus posts és de carn i ossos. Absolutament humà.