Sóc conscient que sense la gent que em llegeix aquest bloc no tindria massa sentit, és per això que he decidit apropar-me una mica més a tots els que, de tant en tant, feu una ullada a les meves reflexions. Així doncs, deixo a la vostra disposició la direcció de correu electrònic del bloc: edurnezermoduz@hotmail.es, per si algú de vosaltres vol enviar-me qualsevol queixa, inquietud, aportació, opinió, etc. MOLTES GRÀCIES!

dilluns, 18 de juny del 2012

La Selecció Espanyola: Bona teràpia contra la crisi


Deu ser que mai he estat una seguidora del Barça, i tampoc del Madrid, que com que sembla que només hi ha dos equips a la lliga espanyola, doncs si no ets d’un ets de l’altre.  Potser també hi fa que la Marea Roja, es a dir, la Selecció Espanyola, em dóna certa angúnia. Davant aquestes afirmacions, alguns em dirien: Doncs no la miris! I sí, tindrien raó, i de fet és el que faig, no mirar-la. Però  aquesta nit, desprès de sopar, he tingut la temptació de quedar-me a mirar la segona part del partit. Sí, ho reconec, esperava que Croàcia els marquès algun golet. Recordo que quan Espanya va guanyar el Mundial vaig escriure un post aquí al Bloc. En aquell període encara escrivia en castellà i desprès la traducció al català, per tant rebia visites d’arreu de la Península. El cas és que no em van bombardejar el Bloc perquè no van poder, sinó ara ja estaria escrivint en una llibreta o en un nou lloc d’internet. Espanya va acabar sent campiona, i cada dia rebia comentaris que m’ho recordaven. Sí, es devien pensar que les seves paraules sense massa sentit em traurien la son. Doncs bé, aquests dies he tornat a reviure aquesta disconformitat cap a veure-ho tot en roig i groc, amb l’aguileta al mig, que sempre queda millor. Però el post d’avui no va en contra de la selecció d’Espanya, sinó que va contra aquells que s’omplen la boca dient que si guanya és perquè la majoria de jugadors són del Barça. Doncs mireu, sentint-ho molt, només he necessitat el segon temps del partit per assegurar que sense Sant Casillas, ara la Roja ja estaria plorant la tornada cap a casa. Així de clar. I llavors, a més a més, només cal veure que, en moments de desesperació, el recurs fàcil és tirar-se a la piscina, o deixar-se anar al terra com un sac. Ja se sap, si cola, cola. El cas és que els croates han estat a punt de marcar més d’un cop.  Però en el fons, aquest text no deixa de ser una reflexió sense massa interès intel·lectual. Això sí, sempre em podeu rebatre, segur que teniu altres opinions. Però jo, per acabar-ho d’adobar, només he de dir que se’m remou la panxa cada cop que penso que, tan sols per guanyar l’Eurocopa, cada jugador s’embutxacarà 300.000 euros. El país està que cau, vivim temps d'escalfament  social, l’atur encara mostra xifres altes, però mentre guanyi Espanya ja estem salvats. Que algun ésser superior i omnipotent ens agafi confessats! 

dissabte, 9 de juny del 2012

Una nit per no oblidar


Ho havia imaginat molts cops. La idíl·lica imatge de veure’m abraçada a tu, sota la llum de la lluna, al resguard dels estels. Ho havia imaginat, sí, però la realitat ha superat totes les meves expectatives. Aquesta nit passada, he desitjat aturar el temps. No necessitava res més per ser la dona més feliç del món. Allí, allunyats del món i la rutina, envoltats per la fresca de la nit, ens hem regalat tots els petons que, en molts casos, les presses obliguen a que siguin fugaços. La vista era meravellosa, tot i que, per ser-te sincera, no feia altra cosa que perdre’m en els teus ulls, en els teus llavis, en el teu cos. Cada carícia feia que la meva pell s’ericés més i més, cada cop et desitjava més, i m’agradava notar que a tu et passava el mateix. A la llunyania, la figura il·luminada de la Seu Vella feia que aquell moment encara fos més especial. Semblava un conte de fades, però era real, tu estaves allí, però em costava creure que no fossis un somni. Hauria estat abraçada a tu fins l’hora de sortir el sol, demanant desitjos a cada estrella que caigués. Però, en realitat, hi ha moments que no es poden descriure amb claredat, i aquest n’és un exemple. T’estimo.