Doneu-li un Marussia, a veure què fa!

Deu ser que és principi de setmana i tinc nostàlgia dels dies de festa, però el cas és que vull retre un petit homenatge als diumenges de sofà i televisió, mirant les apassionants carreres de Fòrmula 1.

Què faríem sense aquests monoplaces que ens omplen d’emoció els passius diumenges?  Què faríem sense les picabaralles entre companys d’equip, com la que vam presenciar aquest diumenge entre Vettel i Webber, o sense les cares de preocupació dels dirigents de cada escuderia, en veure que les estratègies no van com voldrien, o com els comentaris poc objectius dels que sembla que només vegin a Fernando Alonso, és a dir, dels que pateixen Alonsorrea?  Què faríem sense els peculiars tocs d’humor d’aquest esport, com el d’aquest passat diumenge, quan Hamilton va anar a saludar als seus antics companys de McLaren? I què faríem, també, sense les boniques imatges que ens deixa cada carrera? Aquells avançaments de vertigen, les catifes de trossos de pneumàtics damunt el circuit, les celebracions dels campions, les fotografies de podi, etc.

Segurament, sense Fòrmula 1 també podríem viure, però als que ens agrada, els que gaudim d’aquest esport, ens encanta passar-nos totes les voltes enganxats al circuït. Aquest esport decora els diumenges, i tot això millora quan també comença la temporada de Moto GP.

Ja n'hi ha prou

L’estupidesa humana pot traspassar límits inimaginables. Sobretot l’estupidesa de molts polítics. És totalment inadmissible que, certs individus, comparin la voluntat dels qui volen ser lliures amb el nazisme. És intolerable que, un energumen, parli darrera un micròfon afirmant que la possible llibertat de Catalunya tindrà unes conseqüències similars al nazisme. A més a més, subratlla que es van generar milions de víctimes, creient-se les mentides i barbaritats que està dient.

Tenim un gran problema. I és que encara hi ha qui no compren que aquí ningú està obligat a votar SÍ si en realitat vol vota NO. Hi ha qui no entén que el dret a decidir és un dels principals i que no assassinarem a ningú duent a terme la consulta d’independència. Hi ha qui encara no ha obert els ulls i no entén la realitat catalana. És evident que tots els catalans no volen ser independents, però també hem de ser conscients que la multitud de l’11-S no va ser casualitat. Que la població voti el que més vulgui, i a partir dels resultats veurem què cal fer. Però, mentrestant, si us plau, que es parin de dir barbaritats que són ofenses per als catalans i per a la Història.