Sóc conscient que sense la gent que em llegeix aquest bloc no tindria massa sentit, és per això que he decidit apropar-me una mica més a tots els que, de tant en tant, feu una ullada a les meves reflexions. Així doncs, deixo a la vostra disposició la direcció de correu electrònic del bloc: edurnezermoduz@hotmail.es, per si algú de vosaltres vol enviar-me qualsevol queixa, inquietud, aportació, opinió, etc. MOLTES GRÀCIES!

diumenge, 14 de novembre del 2010

M'agrada acabar somrient

Aquests últims dies tinc els ànims una mica per terra, però, don’t worry! Sempre hi ha temporades pitjors que altres, a més, a mi m’agrada somriure tot i estar una mica xof, així que prometo no perdre el somriure, d’acord? Mentre espero que arribin les dotze de la nit, per veure el nou capítol de Dr.House que no vaig poder veure dimarts passat, estic alimentant el meu masoquisme amorós escoltant cançons que em fan plorar com una nena. Algunes d’aquestes cançons feia molt de temps que no les escoltava, d’altres son ben noves, però això tant se val; les bones lletres sempre fan aflorar els sentiments. Crec que tinc els ulls apunt d’explotar; ja fa massa estona que els estic refregant amb clínex que, tot i portar extractes d’aloe vera, irriten la pell. Moquejo com ho feia de petita, intentant que ningú s’adoni que estic plorant, tot i que ara tu ja ho saps, però m’és igual. Oi que no ho diràs? De tant en tant, tot i que no ho sembli, m’agrada passar nits com la d’avui: Escoltant música i recordant tot el que les lletres de les cançons em retornen. M’agrada notar com les llàgrimes rellisquen per les meves galtes, així penso: Veus, Edurne, ets humana. També plores, saps? El que passa és que no t’agrada que vegin com ho fas, per això ho fas en solitud, per poder treure tot el què t’apeteix i més. I que hi vols fer si en el fons sóc una bleda? Una tova que, de tant en tant, es para a pensar que amb l’amor no té massa sort; que no se sent atreta pels que demostren interès per ella, que no veu a ningú més que no siguin els homes de la seva vida, que mira amb mala cara als que intenten apropar-se a ella, o perquè no els coneix o perquè no pot dissimular la poca simpatia que sent per ells, que va en contra dels models de “tio buenorro” d’avui dia, que sempre pensa: Cony! Jo vull un home amb el que poder parlar de coses veritablement importants, per, si pot ser, tenir un orgasme a cada conversa. ;) I així, poder posar punt i final als textos amb els ulls inflats, però amb un somriure d’orella a orella.
FOTO: Una servidora, un dia en el qual vaig deixar sortir els meus dots artístics!

2 comentaris:

  1. Jo em sento igual moltes vegades.
    I veig que tot tipus de gent té parella així que penso: per què jo tinc tan mala sort? No pot ser tan difícil!!
    Mira que hi ha gent pàmfila, tonta, estúpida, mala persona...amb parella!!
    Nena, plorar va bé que eixampla els pulmons!

    ResponElimina
  2. i a part d'eixamplar els pulmons edurne es bo canviar l'aigua dels ulls de tant en quan, que sino despres fa pudor!

    Tu si k vales!!

    ResponElimina