
Últimament, estudiar Edat Mitjana és sinònim d’estudiar Arnau Mir de Tost, i això m’encanta. Em vaig topar amb el seu nom quasi per casualitat, ignorant per complet que amb el temps es convertiria amb un dels personatges més importants de la Catalunya, però sobretot de la Lleida, medieval. Vaig començar a buscar informació sobre ell, en una època en la qual teclejar el nom d’Arnau Mir de Tost al buscador no oferia massa resultats. Eren pocs els estudis realitzats sobre la figura d’aquest emblemàtic cavaller, o almenys jo no en trobava massa. Ara, de sobte, a la universitat quasi cada dia sentim el nom d’Arnau Mir de Tost, i us asseguro que escoltar-lo produeix en mi una sensació estranya, però agradable a la vegada. És com allò de: Qui ho anava a dir? Per fi té el valor que tant es mereix. És importantíssim saber que sense aquest personatge, la historia de Catalunya segurament no seria exactament la mateixa. Malgrat tot això, son pocs els que saben que Mir de Tost prové de la vall de Tost, una vall pràcticament desconeguda per mi, a la qual em van invitar amb molta amabilitat deu fer cosa d’un any. Encara no he trobat el moment adequat per anar-hi, però en tinc moltes ganes. En sé poca cosa, però m’apeteix dir que no crec que mereixi l’anonimat que pateix en l’actualitat. Sovint en tenim prou am coses banals, i és llavors quan deixem morir racons de la historia que haurien d’estar vius per sempre més. Això mereix una reflexió urgent.
Aquí us deixo l’enllaç d’un bloc que tracta sobre la vall de Tost:
proposo una excursió a Tost, t'apuntes?¿ jejejeje
ResponElimina