Sóc conscient que sense la gent que em llegeix aquest bloc no tindria massa sentit, és per això que he decidit apropar-me una mica més a tots els que, de tant en tant, feu una ullada a les meves reflexions. Així doncs, deixo a la vostra disposició la direcció de correu electrònic del bloc: edurnezermoduz@hotmail.es, per si algú de vosaltres vol enviar-me qualsevol queixa, inquietud, aportació, opinió, etc. MOLTES GRÀCIES!

dimecres, 8 de juny del 2011

Tenir ganes de jugar a tennis

Fa uns quatre anys, vaig decidir que volia jugar a tennis. La veritat és que practicar esport sempre m’ha agradat, malgrat no llueixi un cos d’esportista, tot s’ha de dir. Quan era petita, matava per portar una pilota de futbol als peus. M’encantava. Sempre recordaré els esbarjos de primeria, quan em reunia amb tots els nois i alguna altra noia de la classe per jugar a futbol. Com m’agradava! Quan vaig entrar a l’institut, vaig començar a perdre la costum de jugar a futbol a l’hora del pati, donat que els grans ocupaven tots els camps i si et posaves a jugar amb ells podia ser que perdessis el cap o t’enfonsessin la laringe d’una pilotada. Així doncs, a falta de futbol, vaig tornar a trobar-li la gràcia a la bicicleta. I dic tornar perquè em recordo, ja de ben petita, donant tombs pel mas amb una bicicleta que no tenia gran cosa a veure amb les que poden tenir la canalla d’ara. Em vaig començar a aficionar a pedalar, i el meu cos ho va agrair. A l’institut sempre es van potenciar les sortides amb bici, així que poc a poc vaig anar agafant ritme i resistència, el just per començar a fer rutes més llargues i boniques. Durant la meva estada a l’institut també vaig començar a jugar a bàdminton, un esport que vaig acabar deixant per passar-me al tennis. Recordo que em vaig comprar la raqueta en una tenda del poblet on tinc la meva família basca. Deu ser per això que m’agrada tant aquella raqueta. Vaig jugar a tennis durant uns tres anys, però ho vaig acabar deixant quan vaig començar segon de batxillerat i tenia més feina. Ara, m’agradaria tornar a jugar. Bé, almenys el meu poble disposa de pistes per anar-hi a passar una estona. Caldrà parlar-ho amb els meus contactes aficionats al tennis. I desprès del tennis va venir el volei, fins a dia d'avui. No sé ben bé perquè m’he posat a escriure tot això, però suposo que tot és culpa del senyor R. Federer. Sí, ara mateix estava mirant vídeos de les seves millor jugades i com que veure’l jugar és un plaer, m’ha fet recordar el meu breu pas pel món del tennis, a més de fer-me venir ganes de jugar-hi de nou.

1 comentari:

  1. Eisss edurnee jo m'hi apunto tot i que només tingui de tennis un curs de la uni de lliure elecció.

    Al menys hi farem alguna coseta no? Ja sas la proposta està feta.
    Un petonàs wapa, muà

    ResponElimina