Sóc conscient que sense la gent que em llegeix aquest bloc no tindria massa sentit, és per això que he decidit apropar-me una mica més a tots els que, de tant en tant, feu una ullada a les meves reflexions. Així doncs, deixo a la vostra disposició la direcció de correu electrònic del bloc: edurnezermoduz@hotmail.es, per si algú de vosaltres vol enviar-me qualsevol queixa, inquietud, aportació, opinió, etc. MOLTES GRÀCIES!

dilluns, 2 de gener del 2012

Ho faràs?

Sigues feliç. No deixis de somriure. Lluita per tot el que desitges. No deixis mai de somiar, però sempre amb els peus a la terra i conscient de tot el que pots assolir. Deixa’t enamorar, deixa’t estimar. Enamora i estima. Plora quan faci falta, sempre que sigui necessari treure el què dins et mata. Agafa a qui no vols veure caure. Demana ajuda quan faci falta, sense pors, sense vergonya, demana-ho sempre que calgui. Posa’t al cap que ets algú important, una peça imprescindible dins aquest gran puzle que es fa dir món. Gaudeix de les sorpreses de la vida, assaborint cada tastet de felicitat. Descobreix la criatura que portes dins, deixa-la sortir alguna estona, deixa que inundi el teu espai de tendresa i innocència. Esforçat en allargar el temps, en no perdre més segons del compte entre mals de cap i taques negres. Pateix pels qui estimes, intenta’ls protegir de les maldats, però conscient que de vegades no podràs. Agafa’t a la vida, agafa’t ben fort a ella, deixa’t portar. Ja fa un temps que vas començar aquest viatge, doncs anima’t a mirar sempre endavant. Tanca els ulls un moment, pensa en les coses que et fan sentir bé, feliç. Obre els ulls, mira al teu voltant i assegura’t que totes elles estan al teu voltant. De no ser així, agafa’t ben fort i lluita per aconseguir bona part dels teus desitjos. Fes-me cas, valdrà la pena.

5 comentaris:

  1. Es un bon missatge per donar a les meves filles!

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies per aquesta bonica recomanació. Ho faré!
    Però tu també, eh? : )

    ResponElimina
  3. m'encanta el teu blog, et segueixo, d'acord? :)

    ResponElimina
  4. Tant de bó es faci realitat la dita de "voler es poder".

    ResponElimina
  5. no sóc la persona ni és la persona, ara no. De fet ni és el moment,tampoc la situació. Ni tan sols ho buscava. Però és així. No puc deixar de pensar en ell, em costa creure que tots aquests sentiments caiguin en un lloc buit. Sentiments, perquè heu vingut? Jo no us he cridat, ell no n'hauria de ser el causant. De fet ell ni ho sap ni crec que mai ho sàpigui. Què he de fer, viure així i esperar veure com algú l'abraça? Com li dic que quan el miro el món desapareix? No li puc fer això, jo no sóc qui ell busca, jo seria en el millor dels casos, un inmens problema. Ho faras? Ho faré?

    ResponElimina