Vaig començar sent una simple figurant, vestida de monjo benedictí i amb una costum malaltissa i irrefrenable de repetir tot el que la meva companya pronunciava. Així vaig començar a Bao-Bap Teatre, ara ja fa uns anys, i malgrat tot, encara ara quan pujo damunt d’un escenari sento els intensos batecs del meu cor i el recorregut salvatge de l’adrenalina. Segurament, part d’aquests sentiments, i mol...ts d’altres, són també dins dels meus companys d’escenari. Més tard, encarnant el paper d’una ingènua joveneta, vaig necessitar enamorar-me d’un home casat, ric, cregut i fastigós per trobar l’amor de la meva vida; un cambrer tímid però molt dolç amb el qual em vaig acabar casant. La tradició nadalenca va fer que també em posés dins la pell de la Carrereta; una nena innocent i divertida que va veure de ben a prop les calderes de l’Infern. Mesos més tard, vaig tenir el plaer d’entrar a la Casa de Bernarda Alba i convertir-me en Martirio, una dona de fort caràcter i de sentiments profunds que va haver de conviure amb la culpabilitat davant el suïcidi de la seva germana. El dramatisme es va trencar amb una dosi de comèdia protagonitzada per un grup de cirurgians a l’estil Clown, en la qual, una servidora, no tenia res més a fer que prendre apunts i admetre que, lamentablement, les seves nocions de medicina eren gairebé nul•les. L’any passat vaig viatjar a Kalokairi per assistir a la boda d’una de les meves millors amigues, la Sofi. I Mamma Mia!, quina festassa vam muntar!
I, de moment, estic convertint-me en la senyoreta Irina Cherdyakov, la qual té greus problemes amb els esternuts i els comportaments refinats propis de les elits superiors. Ja veurem què en fem... He canviat de personalitat, he rigut i he plorat damunt d’un escenari, però per davant de tot he gaudit del teatre i de les persones que també comparteixen aquesta passió. Crec que això, es tingui el criteri que es tingui, també mereix respecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada