La ciutat dorm. Nomes petits sorolls trenquen un silenci gairebé
inimaginable quan parlem d’una ciutat. Lleida descansa sota la defensa de la
seva major fortalesa, aquella que durant molts segles l’ha protegit dels atacs
externs. Però, no massa lluny d’aquesta meravella arquitectònica, descanso jo sota
uns llençols, envoltada d’uns braços que no es cansen d’agafar-me. I mentre
sento la respiració del meu company de somnis, el campanar assenyala impacient
que la nit avança i que el sol no tardarà a arribar a la seva posició de
sortida. I aquí comença la màgia de les meves matinades; agradables i mandroses
a la vegada. Senzilles, però, a la vegada, de somni.
Sóc conscient que sense la gent que em llegeix aquest bloc no tindria massa sentit, és per això que he decidit apropar-me una mica més a tots els que, de tant en tant, feu una ullada a les meves reflexions. Així doncs, deixo a la vostra disposició la direcció de correu electrònic del bloc: edurnezermoduz@hotmail.es, per si algú de vosaltres vol enviar-me qualsevol queixa, inquietud, aportació, opinió, etc. MOLTES GRÀCIES!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Algú amb més coneixements que jo, va dir: "Escriure ens acosta a Déu i al pròxim. Si vols comprendre més bé el teu paper al món, escriu. Mira de posar la teva ànima per escrit, encara que no ho llegeixi ningú o, encara pitjor, que algú arribi a llegir allò que tu no volies que llegissin. Un paper i un bolígraf obren miracles -curen dolors, consoliden somnis, s'enduen i et tornen l'esperança perduda. La paraula té poder".
ResponEliminaSi em descuido faig més llarg el meu comentari que l'escrit de la teva entrada. Sempre m'ha costat això d'abreviar els comentaris.
A reveure!.