Sóc conscient que sense la gent que em llegeix aquest bloc no tindria massa sentit, és per això que he decidit apropar-me una mica més a tots els que, de tant en tant, feu una ullada a les meves reflexions. Així doncs, deixo a la vostra disposició la direcció de correu electrònic del bloc: edurnezermoduz@hotmail.es, per si algú de vosaltres vol enviar-me qualsevol queixa, inquietud, aportació, opinió, etc. MOLTES GRÀCIES!

dimarts, 7 de setembre del 2010

Sempre la mateixa historia / Siempre la misma historia

Jo vaig néixer a Catalunya; sóc i em sento catalana. Però com molts ja sabeu, hi ha una part de mi que pertany a Euskal Herria. Aquests últims dies, a causa del comunicat d’ETA, el tema de d’independentisme basc es distorsiona i sovint es barreja amb el famós tema del terrorisme. Si us plau, que no es confonguin coses; no tots els que volem que Euskal Herria sigui lliure, demà al matí sortirem amb una pistola desitjosos de disparar al primer que no ens entri pels ulls. Jo, com molts dels bascos que volen la independència per la seva terra, defensem alguns ideals que estan censurats, però això no vol dir que defensem el terrorisme que acaba amb la vida de persones innocents. Tot i que ja sé que hi haurà qui mal interpretarà aquest comentari i m’acusarà de defensar la violència. Però sabeu què? M’és igual. En el fons, als meus ulls, el terrorisme no deixa de ser un tema que sempre va bé als polítics de l’oposició. Diuen que tots estan units per acabar amb ETA, però els partits polítics líders aprofiten qualsevol notícia que parli sobre el tema per treure els draps bruts del contrincant. Així, perdoneu que em prengui la llibertat de dir-ho, no acabaran amb el terrorisme. Ara que ETA ha dit que prem el botó de “pausa”, els polítics que per desgràcia han de cuidar de nosaltres, surten per la TV assegurant que ja no val cap tipus de negociació, que l’únic que compta son les decisions, o millor dit, només compta UNA decisió: la de posar fi al terrorisme d’Euskal Herria. Ho trobo “molt bonic i molt vistós”, però que no es posin tantes medalletes i comencin a treballar com s’ha de fer. Per acabar amb el terrorisme s’han de prendre decisions que en la majoria dels casos perjudicarien a Espanya i donarien a Euskadi el que li pertoca, i és clar, això no es pot fer. I dic això d’Eukadi però també ho podria dir de Catalunya. A mi, personalment, l’Estatut ja no m’importa; ara per ara, hem de lluitar només per una cosa: la Independència. Fins que no tinguem ben clar això els catalans seguirem sent el titella d’Espanya, tindrem un Estatut retallat a més no poder i els nostres fills creixeran amb el pes de saber que la seva llengua, el català, no es oficial. Res, una cosa totalment normal sabent que estem al segle XXI i Franco ja és mort. I bé, per evitar altres comentaris que puguin ofendre a algú, posaré punt i final al text. SALUT!

-------------

Jo nací en Catalunya; soy y me siento catalana. Pero como muchos ya sabéis, hay una parte de mí que pertenece a Euskal Herria. Estos últimos días, a causa del comunicado de ETA, el tema del independentismo vasco se distorsiona y se mezcla con el famoso tema del terrorismo. Por favor, que no se confundan cosas, no todos los que queremos que Euskal Herria sea libre, mañana por la mañana saldremos a la calle con una pistola deseosos de matar al primero que no nos entre por los ojos. Yo, como muchos vascos que quieren la independencia para su tierra, defendemos algunos ideales que están censurados, pero esto no quiere decir que defendamos al terrorismo que acaba con la vida de muchas personas inocentes. Aunque habrá quien malinterpretará este comentario y me acusará de defender la violencia. ¿Pero sabéis que? No me importa. En el fondo, según mi opinión, el terrorismo no deja de ser un tema que siempre va bien a los políticos de la oposición. Dicen que todos estan unidos para acabar con ETA, pero los partidos políticos líderes aprovechan cualquier noticia para sacar los trapos sucios del contrincante. Así, perdonad que os lo diga, no acabaran con el terrorismo. Ahora que ETA ha dicho que pulsa el botón de “pause”, los políticos que por desgracia tienen que cuidar de nosotros, salen por la TV asegurando que ya no vale la negociación, que lo único que vale son las decisiones, o mejor dicho, solo vale UNA decisión: la de poner fin al terrorismo de Euskal Herria. Lo encuentro “muy bonito y mus vistosos”, pero que no se pongan tantas medallitas i empiecen a trabajar como es debido. Para terminar con el terrorismo tendrían que tomar decisiones que en la mayoría de los casos perjudicarían a Espanya y darían a Euskadi lo que le pertenece, y claro, eso no puede ser. Y digo esto de Euskadi pero también podría decirlo de Catalunya. A mi, personalmente, el Estatut ya no me importa; ahora tenemos que luchar solo por una cosa: la Independencia. Hasta que no tengamos esto bien claro los catalanes seguiremos siendo el títere de España, tendremos un Estatut recortado a más no poder y nuestros hijos crecerán con el peso de saber que su lengua, el català, no es oficial. Nada, una cosa totalmente normal teniendo en cuanta que estamos en el siglo XXI y Franco ya ha muerto. Y bien, para evitar otros comentarios que puedan ofender a alguien, pondré punto y final a este texto. ¡SALUD!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada