Sóc conscient que sense la gent que em llegeix aquest bloc no tindria massa sentit, és per això que he decidit apropar-me una mica més a tots els que, de tant en tant, feu una ullada a les meves reflexions. Així doncs, deixo a la vostra disposició la direcció de correu electrònic del bloc: edurnezermoduz@hotmail.es, per si algú de vosaltres vol enviar-me qualsevol queixa, inquietud, aportació, opinió, etc. MOLTES GRÀCIES!

dimarts, 26 d’octubre del 2010

Si no sabeu que dir, calleu! / Si no sabéis que decir, ¡callad!

Jo…bé…sí. No sé com començar. No sé com dir que sí, que gracies a algun/a il·luminat/ada, per fi he entès que jo sóc espanyola. Tot aquest temps venerant la meva terra, Catalunya; tot aquest temps portant la meva llengua, el català, allà on vaig; tot aquest temps exigint els drets de la meva terra, i per a què? Doncs, per a res. Ara resulta que tot això ho he fet no sé pas perquè. Com ja diu el meu DNI, jo sóc espanyola; ni catalana, ni polaca, ni merdes. A més, segons alguns, aquest bloc diu això de mi: Sóc espanyola perquè escric en castellà. O no, espera, ho sóc perquè escric en català, per dir: Ep! Sóc catalana!, però després escric en castella/español, per burlar-me de tots els que si que son catalans 100%. Ara entenc perquè a banda de gaudir llegint Pep Coll, Manuel de Pedrolo o el Martí i Pol poeta, també gaudeixo de Lorca, d’Ángel González o Neruda; és clar, perquè sóc espanyola. Perquè quan un/a gaudeix de la lectura o l’escriptura en castellà, passa a burlar-se dels catalans. Sí, definitivament em podeu acusar de ser una mala catalana. Ho sento, és així, sóc una infame perquè després d’escriure en català també ho faig en castellà, perquè, en l’escriptura sóc bilingüe. Ho sento, mereixeu una disculpa, així que si em voleu deixar de llegir, podeu. Us trobaré a faltar, però mai he volgut que la meva escriptura fos la causa de disgustos i ofenses.


I què més? Que més voleu que digui, eh? Que no us agrada que escrigui en català i en castellà? Doncs mala sort! Aquest és el meu bloc i, per tant, escric en la llengua que jo vull. Ja en tinc prou d’aquestes tonteries. Sempre amb la mateixa cançoneta: Si tant catalana ets, perquè també escrius en castellà? De veritat encara em d’anar així? De veritat? I després aneu per la vida amb els ulls tapats, ignorant el que de veritat importa; el que de veritat oprimeix a la nostra terra i a la nostra llengua. Apa, descanseu, alimenteu a les vostres neurones, que falta els fa. Ah! I a mi no em cal desintoxicar de res. Només cal lliurar-me de lectors ignorants.

---------

Yo ... bueno ... sí. No sé cómo empezar. No sé cómo decir que sí, que gracias a algún / a iluminado / a, por fin he entendido que yo soy española. Todo este tiempo venerando mi tierra, Cataluña, todo este tiempo llevando mi lengua, el catalán, allí donde iba; todo este tiempo exigiendo los derechos de mi tierra, ¿y para qué? Pues, para nada. Ahora resulta que todo esto lo he hecho no sé porque. Como ya dice mi DNI, yo soy española; ni catalana, ni polaca, ni mierdas. Además, según algunos, este blog dice esto de mí: Soy española porque escribo en castellano. O no, espera, lo soy porque escribo en catalán, para decir: ¡Eh! Soy catalana!, Pero luego escribo en castellano / español, para burlarme de todos los que si que son catalanes 100%. Ahora entiendo porque aparte de disfrutar leyendo Pep Coll, Manuel de Pedrolo o el Martí i Pol poeta, también disfruto de Lorca, de Ángel González o Neruda, claro, porque soy española. Porque cuando un / a disfruta de la lectura o la escritura en castellano, pasa a burlarse de los catalanes. Sí, definitivamente me podéis acusar de ser una mala catalana. Lo siento, es así, soy una infame porque después de escribir en catalán también lo hago en castellano; porque, en la escritura soy bilingüe. Lo siento, merecéis una disculpa, así que si me queréis dejar de leer, podéis. Os echaré de menos, pero nunca quise que mi escritura fuera la causa de disgustos y ofensas. ¿Y qué más?


¿Qué más queréis que diga, eh? Que no os gusta que escriba en catalán y en castellano? ¡Pues mala suerte! Este es mi blog y, por tanto, escribo en la lengua que yo quiero. Ya tengo bastante de estas tonterías. Siempre con la misma canción: Si tan catalana eres, ¿porque también escribes en castellano? ¿De verdad aún tenemos que ir así? ¿De verdad? Y después vais por la vida con los ojos tapados, ignorando lo que de verdad importa, lo que de verdad oprime a nuestra tierra y a nuestra lengua. Venga, descansad, alimentad a vuestras neuronas, que falta les hace. ¡Ah! Y a mí no me hace falta desintoxicarme de nada. Sólo tengo que librarme de lectores ignorantes.

4 comentaris:

  1. T'entenc perfectament i entenc per què estàs enfadada. Què vols que et digui? Jo sóc i em sento catalana (de Mallorca, però catalana), i llegeixo en català i en castellà, i a vegades en anglès i tot, i no per això em sento menys catalana. M'enriqueixo de les diferents llengües i estim el català. Per cert, et seguiré llegint.

    ResponElimina
  2. Qui es qui Per. Criticar ningu.
    I menys qui defensa la seva lengua la seva Terra i les seves idees.
    Jo Per. Defensar el que crec, ho escric en Castells, català, ancles i en cines si es necesari.
    Edurne no canviis mai

    ResponElimina
  3. Això de calleu, ens recorda:
    1) Jordi Pujol
    2) Adolf Marsillac
    3) Josep Stalin
    4) Kim Il Un
    5) Manel Fraga
    i 6) Els d'Iparralde OUT OF MY WIFE

    Si no voleu que us diguin que escriure en espanyol no ens fa gràcia, tanqueu els comentaris. I si voleu, doncs, aquí ho teniu.

    I mai més tornarem a fer-ho. Que us guiï el bon govern, ja que no enteneu que hem de ser solidaris amb les justes causes de la catalanitat. Escriure espanyol a Catalunya Nord és com ser espanyola i resident a la Franja, és de mal veure, de treballar a favor de l'enemic.

    Apunteu-vos a SALVEM GETAFE!

    ResponElimina
  4. Mira, crec que ja n'hi ha prou de tot això. No és que no vulgui els comentaris, si fos així no els publicaria. Ah! I no sé pas quin bon govern m'ha de guiar...ho veig cru tot plegat. Jo no estic a la Catalunya Nord, però bé, m'ha agradat el que has dit. Millor deixar-ho aquí, no creus? Crec que a la resposta al teu comentari de l'altre dia i en aquest post ho he dit tot. SALUT!

    ResponElimina